Solstice

Dansa

informació obra


Coreografia:
Blanca Li
Direcció:
Blanca Li
Escenografia:
Pierre Attrait
Vídeo:
Charles Carcopino
Composició musical:
Tao Gutiérrez
Il·luminació:
Caty Olive
Sinopsi:

Solstice és l’espectacle més compromès de Blanca Li. Nascuda a Granada, formada a Nova York amb Martha Graham i establerta amb companyia pròpia a París, Li és una gran coreògrafa, cineasta, ballarina i actriu; una artista en constant renovació que s’inspira en una àmplia gamma d’estils, des del flamenc fins al ballet clàssic i la dansa urbana. Tot comença i es completa amb l’energia del moviment i la dansa. 

Amb Solstice celebra la bellesa, el poder i l’energia a partir de la preocupació per la degradació de la natura. Aquesta inquietud es transforma en una obsessió expressada en la dansa i el gest. Com ens explica Li, “els elements de la natura són meravellosos i imprescindibles, però en alterar-los es poden crear grans catàstrofes. L’aigua, per exemple, és meravellosa, però pot transformar-se en terribles inundacions. El vent pot derivar de brisa a huracà, i el sol i la calor són l’origen dels incendis i les sequeres”.  

A tot arreu: a les metròpolis, en les profunditats dels oceans, en els espais silvestres i aquells domesticats per la humanitat, la natura està canviant i cridant-nos. Les relacions ambigües i complexes que mantenim amb el nostre entorn han estat el punt de partida per a aquest muntatge. A mig camí entre la preocupació i l’admiració, l’amor i la violència, la conservació i la destrucció, com podem mantenir el desenvolupament de les nostres civilitzacions sense esgotar el planeta? Catorze ballarins increïbles i un percussionista donen forma a aquest espectacle que, a través del poder de la dansa combinada amb escenografia, vestits, vídeo, llums i música, evoca els trastorns del nostre ecosistema i planteja quin és el lloc de l’home dins de la natura, no considerant-lo com el seu centre sinó com un dels seus components. 

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Solstice

07/02/2021

La naturalesa es desferma en un espectacle d'alt impacte visual

per Valèria Gaillard

Solstice, de Blanca Li, presenta un viatge a l'edat primitiva de l'home, una època remota en la qual la humanitat viu frec a frec amb els elements de la natura, com ara l'aire, l'aigua i la terra. Amb el potent bum-bum de la percussió a flor de pell, els ballarins —14 excel·lents intèrprets— dibuixen una sèrie de quadres de gran bellesa que recorden per moments els frisos de la ceràmica grega. Per exemple aquell que, reajustant-se constantment en grups de mides diferents, mostra els homes avançant contra un vent huracanat que fa voleiar les seves túniques blanques i vaporoses. ¿És Ulisses aquell que avança sol i aconsegueix travessar a l'altra banda?

Com formigues atrafegades, els ballarins evolucionen de forma anònima, explorant ara la mobilitat d'un cos que sembla invertebrat per la seva extrema flexibilitat, ara la seva sonoritat amb la body music. També es desplacen lateralment com a ridículs insectes camallargs, o bé xapollegen a l'aigua com a infants enjogassats. N'hi ha que tremolen embolcallats en blocs de gel i d'altres que giravolten en un moviment que fa pensar en Loi Fuller pel treball frenètic dels braços, o bé orbiten com en el dels dervitxos místics. En aquest sentit, Solstice mostra l'home com un animal ben curiós, capaç d'adaptar-se a diferents circumstàncies i de cultivar moviments d'allò més variats i sorprenents que el connecten amb el tot orgànic al qual pertany.

En conjunt, Solstice gasta un to èpic que desperta l'energia tel·lúrica que rau ben amagada al fons de cada ésser i que esclata amb força en el passatge final, en què la terra —una sorra negra i neta— és l'element protagonista. Amb un ritme guerrer, gairebé de batuka, els ballarins s'hi empastifen, l'escampen, s'hi barallen, a mesura que la descàrrega del cant africà va augmentant en un increscendo que deixa l'espectador embriagat i confós. En aquest espectacle, Li reïx una faula compacta i coherent d'alta intensitat energètica que, sens dubte, marcarà una fita en la seva carrera artística.