Solstice

Dansa

informació obra


Coreografia:
Blanca Li
Direcció:
Blanca Li
Escenografia:
Pierre Attrait
Vídeo:
Charles Carcopino
Composició musical:
Tao Gutiérrez
Il·luminació:
Caty Olive
Sinopsi:

Solstice és l’espectacle més compromès de Blanca Li. Nascuda a Granada, formada a Nova York amb Martha Graham i establerta amb companyia pròpia a París, Li és una gran coreògrafa, cineasta, ballarina i actriu; una artista en constant renovació que s’inspira en una àmplia gamma d’estils, des del flamenc fins al ballet clàssic i la dansa urbana. Tot comença i es completa amb l’energia del moviment i la dansa. 

Amb Solstice celebra la bellesa, el poder i l’energia a partir de la preocupació per la degradació de la natura. Aquesta inquietud es transforma en una obsessió expressada en la dansa i el gest. Com ens explica Li, “els elements de la natura són meravellosos i imprescindibles, però en alterar-los es poden crear grans catàstrofes. L’aigua, per exemple, és meravellosa, però pot transformar-se en terribles inundacions. El vent pot derivar de brisa a huracà, i el sol i la calor són l’origen dels incendis i les sequeres”.  

A tot arreu: a les metròpolis, en les profunditats dels oceans, en els espais silvestres i aquells domesticats per la humanitat, la natura està canviant i cridant-nos. Les relacions ambigües i complexes que mantenim amb el nostre entorn han estat el punt de partida per a aquest muntatge. A mig camí entre la preocupació i l’admiració, l’amor i la violència, la conservació i la destrucció, com podem mantenir el desenvolupament de les nostres civilitzacions sense esgotar el planeta? Catorze ballarins increïbles i un percussionista donen forma a aquest espectacle que, a través del poder de la dansa combinada amb escenografia, vestits, vídeo, llums i música, evoca els trastorns del nostre ecosistema i planteja quin és el lloc de l’home dins de la natura, no considerant-lo com el seu centre sinó com un dels seus components. 

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Solstice

10/02/2021

Un soplo de viento fresco

per Enid Negrete

¿Podemos habalr de "danza ecológica" o "ecofriendly"? quizá fuera un término especialmente superficial si no fuera tomado desde un lugar tan creativo e innovador como la compañía francesa de la coreógrafa Blanca Li.

Pierre Attrait nos entregó un espacio de excelente factura técnica. Los elementos esceográficos estaba tan vivos y palpitantes como los seres humanos que lo llenaban. Cada elemento tenía una vida propia otorgada por la luz de Caty Olive o por el uso de las imágenes de video de Charles Carcopino que, en conjunto, hicieron que sintiéramos que el mar nos inundaba, que las montañas nacían frente a nuestros ojos o que el desierto nos calentara en pleno invierno.

Una coreografía emocionante que, lejos de la exhibición virtuosística, apostaba por el reto físico, la claridad del mensaje y la emotividad. Los bailarines fueron elementos naturales, conjuntos orgánicos y seres individuales. La creación de imágenes siempre significantes en movimiento fue la constante de la coreografía.

Nada de lugares comunes ni en el lenguja escénico, ni en el coreográfico ni en el musical. Tao Gutiérresz hizo un trabajo memorable con música pre grabada que interactuaba con una ejecución en vivo que incluía los sonidos de las percusiones africanas, el agua y la voz humana.

Un espectáculo redondo, vivo y que lograba con creces su objetivo de crear consciencia en el espectador.