Solstice

Dansa

informació obra


Coreografia:
Blanca Li
Direcció:
Blanca Li
Escenografia:
Pierre Attrait
Vídeo:
Charles Carcopino
Composició musical:
Tao Gutiérrez
Il·luminació:
Caty Olive
Sinopsi:

Solstice és l’espectacle més compromès de Blanca Li. Nascuda a Granada, formada a Nova York amb Martha Graham i establerta amb companyia pròpia a París, Li és una gran coreògrafa, cineasta, ballarina i actriu; una artista en constant renovació que s’inspira en una àmplia gamma d’estils, des del flamenc fins al ballet clàssic i la dansa urbana. Tot comença i es completa amb l’energia del moviment i la dansa. 

Amb Solstice celebra la bellesa, el poder i l’energia a partir de la preocupació per la degradació de la natura. Aquesta inquietud es transforma en una obsessió expressada en la dansa i el gest. Com ens explica Li, “els elements de la natura són meravellosos i imprescindibles, però en alterar-los es poden crear grans catàstrofes. L’aigua, per exemple, és meravellosa, però pot transformar-se en terribles inundacions. El vent pot derivar de brisa a huracà, i el sol i la calor són l’origen dels incendis i les sequeres”.  

A tot arreu: a les metròpolis, en les profunditats dels oceans, en els espais silvestres i aquells domesticats per la humanitat, la natura està canviant i cridant-nos. Les relacions ambigües i complexes que mantenim amb el nostre entorn han estat el punt de partida per a aquest muntatge. A mig camí entre la preocupació i l’admiració, l’amor i la violència, la conservació i la destrucció, com podem mantenir el desenvolupament de les nostres civilitzacions sense esgotar el planeta? Catorze ballarins increïbles i un percussionista donen forma a aquest espectacle que, a través del poder de la dansa combinada amb escenografia, vestits, vídeo, llums i música, evoca els trastorns del nostre ecosistema i planteja quin és el lloc de l’home dins de la natura, no considerant-lo com el seu centre sinó com un dels seus components. 

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Solstice

15/02/2021

El crit ecològic de Blanca Li

per Clàudia Brufau

A Solstice, Li aconsegueix enlluernar però sense que ens cali el missatge, que queda encallat en un eslògan visual.

Podeu llegir la crítica sencera AQUÍ.