tauberbach

Dansa

informació obra


Companyia:
Münchner Kammerspiele / les ballets C de la B
Producció:
Münchner Kammerspiele, les ballets C de la B, NTGent, Théâtre National de Chaillot (París), l’Opéra de Lille, KVS (Brussel·les), Torinodanza, La Bâtie-Festival de Genève
Autoria:
Alain Platel
Direcció:
Alain Platel
Dramatúrgia:
Koen Tachelet, Hildegard De Vuyst
Intèrprets:
Bérengère Bodin, Elie Tass, Elsie de Brauw, Lisi Estaras, Romeu Runa, Ross McCormack
Direcció Musical:
Steven Prengels
Escenografia:
Alain Platel i les ballets C de la B
Vestuari:
Teresa Vergho
Il·luminació:
Carlo Bourguignon
So:
Bartold Uyttersprot
Sinopsi:

Un dels grans referents de la dansa contemporània posa a treballar plegats una actriu i cinc ballarins en una proposta que pren com a protagonista el personatge real d’una dona esquizofrènica que viu en un abocador.

Alain Platel investiga, des del 2006, el que anomena “dansa bastarda”, que es produeix, segons explica, quan els ballarins exploren aquelles àrees de la ment que no s’han vist afectades per la civilització. Aquest cop ho fa partint de dues fonts d’inspiració: una, el projecte Tauber Bach de l’artista polonès Artur Zmijewski, que va proposar a un grup de sords cantar música de Bach tal com la percebien. I l’altra, el documental Estamira, de Marcos Prado, que se centra en una dona esquizofrènica que sobreviu en un abocador de Rio de Janeiro. El personatge interpretat per Elsie de Brauw, una actriu extraordinària que és un dels grans noms de l’escena neerlandesa, està inspirat en aquesta dona singular, Estamira, que malgrat la malaltia mental que pateix té una personalitat carismàtica, planteja conceptes filosòfics de gran interès i ha estat capaç de crear un llenguatge propi per tal de comunicar-se amb el seu entorn. L’acompanyen, en un paisatge escenogràfic format per piles de roba, cinc ballarins que donen vida a criatures primitives que es mouen gairebé per instint, habitants d’un món apocalíptic en el qual moviments espasmòdics realitzats a l’uníson o una melodia de Bach o Mozart cantada en escena pels artistes constitueixen els únics vestigis d’una civilització perduda fa molt de temps.

Crítica: tauberbach

12/07/2014

Saviesa interrogativa

per Jordi Sora i Domenjó

El coreògraf Alain Platel és un constructor de cavernes modernes, on el mite de la raó ha quedat definitivament relegat a la capacitat de percepció de cadascú. Per demostrar-ho convoca l'actriu superlativa Elsie de Brauw, interpretant una malalta d'esquizofrènia i fent unes poques però fonamentals preguntes. Al voltant d'ella, cinc ballarins d'immensa personalitat per a qui el moviment és la més autèntica, primitiva i antibella forma de traslladar els estats de l'ànima. L'acció transcorre en l'abocador dels draps bruts en què la civilització de la Il·lustració sembla haver reclòs els presoners del segle XXI: la convocatòria és al Teatre Lliure i el marc de la trobada a Barcelona, el Festival Grec durant tres dies.

La saviesa coreogràfica, narrativa i interpretativa d'aquesta peça és una demostració clara de la necessitat de construir encara espais de reflexió col·lectiva, on cadascú pugui mesurar el seu grau de comprensió, capacitat d'atorgar significat i nivell de coratge interior en sentir-se interpel·lat per les múltiples accions que s'executen de forma aparentment desendreçada, convulsa i en diversos focus d'atenció alhora. Per a cada espectador hi ha un fragment, una paraula, un gest reservat i correspon a ell dotar-lo de sentit.

I és que la percepció és en la base del coneixement, com també es confirma amb la música de Bach enregistrada per persones amb diferents graus de sordesa que sona durant la peça: la seva manera particular d'interpretar-la. D'igual forma que cadascú pot llegir una obra de teatre o de dansa dependent del foc amb que alimenta el reflex de les ombres al fons de la caverna. Aquesta és la grandesa de les obres majúscules, que permeten múltiples lectures més enllà del sentit de l'autor. Us en proposo una en el blog. En tot cas això no és l'important. No perdre l'oportunitat de veure aquesta peça d'un dels creadors fonamentals de la dansa contemporània és el millor que podem recomanar-vos des d'aquí.