Terces

informació obra



Escenografia:
Johann Le Guillerm
Direcció:
Johann Le Guillerm
Autoria:
Johann Le Guillerm
Intèrprets:
Johann Le Guillerm
Sinopsi:

Després de Secret el 2003 i Secret (Temps 2) el 2012, , l’artista francès Johann Le Guillerm, un dels grans representants del circ conceptual francès, torna amb l’antítesi d’aquestes dues obres. Terces, que significa llaurar la terra per tercera vegada, fa entrar els espectadors en un laboratori de nous fenòmens que revolucionen els punts de vista sobre el món futur. Una realitat en què les màquines funcionen per si soles i en què l’energia poètica i utòpica substitueix la tecnologia. És una obra en què Le Guillerm ens convida a reconsiderar el seu univers creatiu, llaurat des de fa més de vint anys.

Crítica: Terces

20/11/2022

Si Leonardo hagués conegut el circ

per Jordi Bordes

Leonardo da Vinci hagués pogut ser artista de circ? La seva lluita contra la gravetat casa prou amb el risc del circ i l'equilibri i els contrapesos, tant orgànics són veritable poesia en l'escena del segle XXI (fugint de la tecnologia que potser fa molts reptes possibles però amb uns microxips que li resten teatralitat). Johann Le Guillerm és un artista del Renaixement, un acròbata amb artilugis que signaria Leonardo da Vinci. Els seus invents màgics tornen al món artesanal, de fusta i politges. Tot està calculat i funciona però és imprescindible una execució primmirada. No importa el temps, compta que faci l'efecte esperat. Com Jordi Galí (Abscisse), Joan Català (Pelat), o Manolo Alcántara (Rudo, Maña).

Hi ha una certa obsessió en la construcció que pot semblar que obvïi el públic. Però Le Guillerm els sent respirar, pivotant sobre els racons de les botes els 360 graus de la pista per no donar l'esquena a ningú. La seva excentricitat, els seus esbufecs característics donen l'alè a l'escultura, transmeten les lleis de la física elemental il.luminades amb candeles I uns cànons de llum en forma de trompa d'elefant. Alguns dels números ja apareixien a Secret (Terces és el seu palíndrom). De fet, ell mateix explica que modifica l'espectacle cada 7 anys. Hi renova el 50%, manté un 25% de l'anterio i recata un 25% del muntatge precedent. La seva insistència en salvar cada número trenca el ritme. No li preocupa. Certament, la seva intensitat converteix en un joc de contemplació: si es logra a la primera, per la brillantor de l'efecte; si ho aconegueix el cop 32 (diuen que un cop va repetir-ho tants cops!!), per la seva concentració. Leonardo da Vinci potser no va conèixer el circ però la voluntat de l'home de trencar amb els límits que Déu, aparentment, no permetria (l'entrada al Renaixement empoderador) és un dels motors del teatre. I Le Guillerm o Aracaladanza (Vuelos) deixen rastres d'aquest emmirallament...