Pablo Ley converteix el clàssic de Guimerà en un relat detectivesc i un thriller magnífic sobre la lluita de classes.
Sense perdre de vista els orígens ni renunciar a l’essència d’aquest text universal, la dramatúrgia de Pablo Ley trasllada Terra baixa al segle XX i hi introdueix dos personatges nous: una periodista i un comissari de policia, en Vinagret. Aquest serà l’encarregat d’investigar un crim: un treballador ha assassinat el seu amo. En Manelic ha matat en Sebastià per alliberar la Marta (i a ell mateix).
Una mirada contemporània i trepidant que llisca del drama rural a la tragèdia romàntica per culminar en: «He mort el llop! He mort el llop! He mort el llop!». El crit alliberador de la classe obrera lluitant contra l’opressió.
Una història d’intriga i revolta que us deixarà enganxats a la cadira.
...O el que és el mateix, què va passar després de la mort de Sebastià a mans de Manelic? Van continuar junts Manelic i Marta? On es van amagar? Els van descobrir? Home, preguntes més que suficients per què hi hagués com una mena de continuacio.
I sí, amb tot el dret del món, i tenint en compte el munt de versions que s'han fet sobre el clàssic de Sagarra, Pablo Ley i Carme Portacelli han volgut anar més lluny. I ho han fet, segons la opinió de qui això escriu, des d'una doble vessant, La primera, enquadren la continuació de la trama en un retrat històric i social de l'època; i de l'altre (ho sento, comparteixo els tòpics), també l'han convertit en una mena de capítol de “Crims” o si voleu, en nous episodis d'una sèrie.
D'aquesta manera, “Terra Baixa (Reconstrucció d'un crim) guanya en extensió i es converteix en una mena de quadre de l'època. D'una banda, tindrem una versió lliure del què va passar després dels fets. I de l'altre, converteix el crim en una acció social que enllaça amb la lluita de classes i l'anarquisme que van sacsejar Europa i Catalunya a finals del segle XIX. I de pas converteix a Manelic en una mena d'heroi que ha mort l'amo que, com resa un dels graffitis de l'escenografía “és un explotador” del poble i dels seus habitants.
I de l'altre, injtrodueix hàbilment dos personatges que lligaran la Terra Alta amb la Terra Baixa i el context de l'època en general. Una periodista de l'època (Laura Conejero) i un comissari no gaire bon relacionat amb l'anarquisme (Vinagret, un cínic Manel Sans) s'encarreguen d'enllaçar.ho tot (al meu entendre, en ocasions, de forma una mica forçada).
Sigui com sigui, aquest nou “Terra Baixa” es mou entre un exercici social i policíac, sense oblidar aspectes del passat que tenen a veure amb la investigació. En aquest cas, els testimonis d'un poble encara castigat per l'amo (Eduard Farelo), afegint el personatge de la Nuri (Kathy Shey), abans la innocent nena de la familia Perdigons en una autèntica revolucionària.
Tot aquesta barreja converteix “Terra Baixa “Reconstrucció d'un crim”) en una obra espectacular que ofereix moments esplèndids i magnànims, però també alguna davallada en el ritme. Al meu entendre, triga una mica en entrar en matèria en el nou argument. En aquest sentit, torna a recordar.nos algunes coses esdevingudes en el passat, i que segurament són necessàries, sobretot per qui no hagi vist l'obra, però qui ja ho hagi fet potser se li farà una mica llarga la introducció. En aquells moments potser ja un xic repetitius, si ens centrem primer en el rebuig, però després en el progressiu acostament que protagonitzen brillantment Marta (Anna Ycobalzeta) i Manelic (Borja Espinosa), gaudirem de la transformació i interpretació de dos personatges que acaben explotant contra l'amo explotador. Un signe dels temps.