Què porta a un noi a participar en una guerra que no és la seva? Per què un miler de joves francesos s’han allistat a la Jihad? Són les preguntes que han portat al dramaturg, periodista i investigador suís Milo Rau a crear The Civil Wars. La primera entrega d’una trilogia sobre Europa que, esperem continuï arribant a Barcelona.
The Civil Wars parteix, com dèiem, de la història real d’uns joves britànics que se’n van anar a Síria, però es construeix a partir de la pròpia vida dels quatre actors protagonistes. Karim Bel Kacem, Sara de Bosschere, Sébastien Foucault i Johan Leysen expliquen, davant de la càmera, bocins de la seva biografia. Junts dibuixen un retrat d’una Europa fragmentada que, a poc a poc, ha anat perdent les referències i dels canvis de la societat en els darrers trenta anys. “El que vaig estar parlant amb els joves jihadistes i les seves famílies, després ho vaig poder veure reflectit en els actors, tot i que d’una manera diferent: l’extremisme, el desànim, la bogeria, la sensació d’haver perdut les arrels, un estat d’ànim predominant gairebé apocalíptic en la forma, però també una mena de saviesa” explica Rau.
Entre els intèrprets i la majoria de joves salafistes amb els que va parlar el director hi ha, a més, un punt en comú: l’absència de figura paterna. Pares maltractadors, pares que es van arruïnar, pares que van acabar al psiquiatra o, directament, la mort del pare. Un fet que Milo Rau eleva a un pla més metafòric per entendre com vivim i convivim en societat. La fi del patriarcat, provocada pel triomf de la revolució feminista és, pel suís, la història del segle XX i aquesta absència la metàfora de la pèrdua de la tradició. La fi de la vella Europa.
Milo Rau, un dels grans representants del nou teatre documental, vol informar el públic i obligar-lo a reflexionar, no pas conduir-lo a la catarsi. De fet, els intèrprets no actuen, només expliquen la seva història a la càmera. No pretenen emocionar-nos amb conflictes ficticis però és impossible apartar la mirada i, un cop t’atrapa, no et deixa anar. Sense concessions. The Civil Wars excava en el més íntim de l’ésser humà mentre construeix un retrat esfereïdor de la societat que ens envolta, una psicoanàlisi política i humana no apte per a tots els públics. Surts del teatre colpit, fins i tot commogut, però a mesura que passen les hores t’adones que et continua devorant per dins. Ja no hi ha retorn. Quin futur ens espera?
