The Civil Wars

informació obra



Producció:
International Institute of Political Murder, Grec 2015 Festival de Barcelona
Direcció:
Milo Rau
Text:
Milo Rau, Karim Bel Kacem, Sara De Bosschere, Sébastien Foucaul, Johan Leysen
Intèrprets:
Karim Bel Kacem, Sara De Bosschere, Sébastien Foucaul, Johan Leysen
Dramatúrgia:
Eva-Maria Bertschy
Escenografia:
Anton Lukas, Bruno Gilbert, Aymrik Pech
Vestuari:
Anton Lukas
Vídeo:
Marc Stephan
So:
Jens Baudisch
Il·luminació:
Abdeltife Mouhssin
Ajudant de direcció:
Mirjam Knapp
Estrena:
Grec 2015
Sinopsi:

La història d'un salafista belga que deixa el seu país per participar en la creació d'un califat islàmic és el punt de partida del retrat escènic que Milo Rau fa de l'Europa actual. Creador d'un teatre que s'ha especialitzat en l'anàlisi de la realitat des de dalt dels escenaris, el director utilitza les vivències de quatre actors als quals convida a fer servir les seves pròpies biografies d'una manera molt particular.

A partir del que expliquen, podrem seguir i comprendre els canvis que s'han produït durant els últims decennis al continent. Les seves històries personals aniran constituint un fresc que ens parla de la nostra societat i d'una vella Europa que potser està arribant als seus últims moments sense que ningú no pugui dir encara què és el que vindrà després.

Finalista en la categoria d'espectacle internacional. Premis de la Crítica 2015

Crítica: The Civil Wars

26/07/2015

Teatre documental o testimoniatges teatralitzats?

per Iolanda G. Madariaga

Milo Rau amb l’International Institute of Political Murder va sacsejar els espectadors amb Hate Radio (un espectacle documental sobre el genocidi rwandès de 1994) en el Grec 2013. Ara torna a parlar de guerres civils però ho fa des d’una perspectiva diferent. Milo Rau, partint d’un fet real, es pregunta què pot portar a un jove belga a enrolar-se en un exèrcit salafista per lluitar a Síria. La seva recerca el porta a convocar tres actors i una actriu de procedències diferents per furgar en les seves vides i convidar-los a exposar-les al públic. Amb aquest material, Milo Rau construeix un impressionant collage sobre la condició humana a l’Europa actual: cent trenta minuts de testimoniatges autobiogràfics amb un curiós format de documental. En cinc capítols, precedits d’un pròleg, els protagonistes parlen de la seva trajectòria vital de forma diacrònica; ho fan des d’una escenografia que recorda una modesta saleta vintage i que és el revers d’un descomunal  teatrí barroc. Un a un, els actors van prenent la paraula mentre un d’ells l’enregistra i projecta un primer pla, en rigorós blanc i negre, en una pantalla. Assistim així a la confecció d’un documental on se’ns parla dels grans moviments migratoris que han canviat la fisonomia urbana d’Europa, de les expectatives de futur dels habitants d’aquestes perifèries urbanes, dels seus problemes d’identitat, del teatre com a trampolí de sortida i, sobre tot, de l’absència de la figura paterna, un tret que Milo Rau troba comú en els joves gihadistes. Ens parlen uns actors que s’interpreten a ells mateixos, ens recorden que són actors i, malgrat tot, hem foragitat l’idea que es tracta d’una ficció.  L’espectacle, fonamentat en el discurs -en francès i flamenc- dels protagonistes, no és gens fàcil. Malgrat que el seu creador va guiant la lectura amb la titulació dels diferents capítols, el rigor documental no admet concessions. Poc a poc, van aflorant tot tipus de referents que retraten una societat esquerdada per l’acceleració d’uns canvis que no pot o no sap entomar. També és cert que hi ha moments simpàtics, els justos per generar un corrent d’empatia entre actors i públic. Però el conjunt deixa un regust amarg que torna i colpeix.


Trivial