UBÚadella

informació obra



Dramatúrgia:
Victor Alvaro
Intèrprets:
Victor Alvaro, Frank Capdet, Gemma Deusedas, Savina Figueras, Tono Saló
Escenografia:
Victor AlGo
Il·luminació:
Victor AlGo
Coreografia:
Bealia Guerra
Vestuari:
Elisa Perez Azcárate, Inés Bayo
Producció:
Almeria Teatre, Gataro
Autoria:
Giuseppe Verdi
Direcció Musical:
Philippe Auguin
Sinopsi:

UBÚadella viu exiliat a Ibèria. Ostenta un dels càrrecs més alts als que culturalment pot aspirar, i l'obsessiona l'opinió que deuen tenir d'ell els polonesos, els seus anteriors súbdits.

Crítica: UBÚadella

18/01/2016

Paròdia del pariodiador

per Toni Polo

De cop, una sàtira sobre un bufó. Víctor Álvaro ha creat (i dirigeix i protagonitza) una bufonada sobre el fundador dels Joglars, ara en “l’exili”, com a director dels Teatros del Canal, a la Comunitat de Madrid. A Ibèria, doncs. És el punt de partida d’aquesta esbojarrada i divertida història del poderós que ho té tot però vol tornar a casa. A Polònia, esclar (la Polònia de l’Ubú de Jarry encaixa a la perfecció).

Farcida de picades d’ull a la vida real (la Espe, per descomtat, havia d’aparèixer d’una manera o una altra), l’obra ens presenta un Boadella malaltís (Álvaro se li arriba a semblar físicament i tot!) i obsessionat, que espera el moment de tornar a la seva antiga cort. La referència a Ubú, el personatge d’Alfred Jarry popularitzat per Boadella als 80, torna la pilota al mateix protagonista, en convertir-lo en tirà, sense deixar de ser bufó en cap moment. D’alguna manera, Gataro dóna una mica de la seva medicina al gran parodiador i fuet de l’establishment català-convergent-assenyat de fa dues dècades. Tot i així, diria que l’obra tampoc no amaga una òbvia admiració a l’art de Boadella. És possible? No és cap crítica, al contrari, elegància, en diria.

Teatralment, la representació és divertida i combina bé els balls i els gags (absurds, surrealistes... joglarescos) amb una trama superficial en la qual els detalls o les esmentades petites referències a l’actualitat prenen bona part del protagonisme. L’equip de Gataro té per la mà aquest gènere desenfadat, divertit i ben treballat.