UBÚadella viu exiliat a Ibèria. Ostenta un dels càrrecs més alts als que culturalment pot aspirar, i l'obsessiona l'opinió que deuen tenir d'ell els polonesos, els seus anteriors súbdits.
La companyia Gataro presenta una versió de la farsa Ubu Roi de bona factura interpretativa i posada en escena que aprofita de manera versàtil l’espai de l’Almeria Teatre. Només humor blanc pel boc gros, alguna crítica lleu i cap tipus de sàtira; molt lluny del que normalment ens ha despertat la peça quan l’hem vista en altres ocasions.
El principal problema d’aquest espectacle recau en la versió. Triar Albert Boadella com a Ubú eleva un personatge menor a protagonista i li treu universalitat i potència a l’obra, escorant-la cap a un sector i un cas de referències de curta volada i cert regust a provincianisme. Al final aquest Ubuadella, enlloc de despertar el rebuig cap al tirà i l’ambiciós sense límits, acaba caient prou bé.
Entenem que la companyia hagi gaudit d’aquest exercici teatral treballant el mite de Jarry i que certs títols d’espectacle poden portar gent al teatre i fer calaix. Però com a espectadora hagués agraït una sàtira més valenta, crítica i alhora reflexiva i, per exemple, centrada en la classe política. Això, però, ja ho vaig veure fa moltíssims anys. Es titulava Ubu President i precisament ho signava la companyia Els Joglars.