UBÚadella viu exiliat a Ibèria. Ostenta un dels càrrecs més alts als que culturalment pot aspirar, i l'obsessiona l'opinió que deuen tenir d'ell els polonesos, els seus anteriors súbdits.
No estic massa segur que Albert Boadella -tot i dirigir actualment els Teatros del Canal-, sigui un personatge realment poderós. No és equiparable en omnipotència, en tot cas, al Jordi Pujol parodiat a ‘Ubú president’ a mitjans dels norantes i en l’anterior ‘Operació Ubú’ de 1981. Satiritzar qui ha estat el gran bufó del regne –i aquest era el principal objectiu de la gent de Gataro-, té la seva conya, però la farsa que proposa Victor Álvaro olora un pel a forçada, sobretot ara, quan Boadella ha esdevingut el gran traïdor de la pàtria. Potser per això, la sàtira d’aquest ‘Ubúadella’ es queda francament curta al costat de la que van fer Els Joglars. Els moments hilarants són més aviat escassos. Un acaba oblidant-se de l’Ubú- Boadella i assistint, ras i curt, a una nova versió, l’ enèsima, de l’ Ubú Rei de Jarry . Probablement perquè hi havia menys carn a mossegar que amb Pujol. També perquè, com em confessava el mateix Álvaro, en el fons hi havia certa admiració cap a Boadella, i això no ha ajudat a esmolar bé les dents.
Crec però, que els intèrprets ho fan bé. Álvaro aconsegueix, per moments, parodiar Albert Boadella amb precisió, i en la funció que vaig veure em va agradar especialment la versatilitat de Gemma Deusedes . Plegats, reten un sincer homenatge a Jarry i a la seva òpera prima de teatre de l’absurd, i fins i tot diria que, per llenguatge, podrien passar per dignes deixebles de l’escola de Boadella, Fontserè i companyia.