Un dia qualsevol

informació obra



Direcció:
Oriol Tarrasón, Martí Torras
Intèrprets:
Annabel Castan, Imma Colomer, Pep Ferrer, Quimet Pla
Autor:
Bàrbara Mestanza
Dramatúrgia:
Bàrbara Mestanza
Sinopsi:

Té setanta-set anys i es diu Marta. O, com a mínim, així l’han anomenat fins ara. Però ella sempre s’ha volgut dir Solange. Aprofitant que el seu marit s'acaba de morir i ella ha hagut de traslladar-se a la residència Bon Repòs, ha decidit canviar-se el nom. Solange és molt més elegant. A la residència, coneixerà l’Ernest i el Mateu. Són dos avis que, malauradament, s’han acostumat a avorrir-se i discutir passadís amunt i passadís avall. El contrast entre les ganes de viure de la Solange i l’apatia dels dos amics acabarà provocant un munt de situacions absurdes i divertides que complicaran, i de quina manera, la vida de la Rosa, la directora de la residència. Com diu un dels personatges: “la vida és massa curta per viure només cent anys”.

Ha escrit la història Oriol Tarrasón, director, dramaturg, actor i un dels integrants, juntament amb l'actriu Annabel Castan, el productor Raül Perales i el gestor cultural Eduard Arderiu, del col·lectiu Les Antonietes. Per a Les Antonietes, ha adaptat clàssics de l'escena com Molt soroll per resStockmannVàniaUn tramvia anomenat desig o Othello, però també ha escrit textos propis com El punxó siamèsSota l’escorçaSomni americà o Finalment la fi.


Crítica: Un dia qualsevol

18/07/2019

Un cant a la vida

per Toni Polo

Un dia qualsevol, un de tants d’avorriment, de seure al jardí “a fer la fotosíntesi”, d’aquells en què a la residència (de la tercera edat) Bon Repòs les hores passen moooolt a poc a poc, hi irromp la Marta. És a dir, la Solange (“sempre m’he volgut dir així, i a partir d’ara seré la Solange”, diu). I revolucionarà la vida de la residència amb la seva il·lusió i les seves ganes de gaudir de la vida. 

Oriol Tarrasón ha escrit un text divertit, ben tancat i que regalima tendresa, farcit de bon humor per descriure una situació difícil com és afrontar els darrers temps de les nostres vides i amagant un drama insospitat. Passa amb naturalitat de la comèdia al drama amb ritme, de vegades desfasat, i amb una credibilitat que els intèrprets acaben d'arrodonir.

Amb l'encomiable col·laboració d'avis actors amateurs que pulul·len per l'escenari, l'obra ens ubica en la clàssica residencia de la gent gran: les taules, les cadires, l'atmosfera... fins i tot l'estudi de Ràdio Diàlisi ens apropen a la realitat de molts avis, a les seves pors però, també, a les seves il·lusions.