Divertida comèdia, plena de tendresa, que esdevé un cant a la vida, precisament en el darrer tram, quan la vellesa veu arribar de prop a la mort. Un text sensible, que l´autor i director Oriol Tarrasón va escriure en homenatge als seus avis. Un text ben construït i ben definit en el seu tram final que esdevé una magnífica comèdia agredolça i un alè d´esperança dins l´inevitable tristor de la vellesa.
Magnífics els tres intèrprets, tres grans veterans de l´escèna catalana, Imma Colomer (esplèndida Marta, millor dit Solange, com ella prefereix dir-se), Pep Ferrer (el rebel i àcid locutor de Radio Diàlisi) i Quimet Pla (el rondinaire, blanc de les bromes de l´exvigilant). Amb ells l´actriu Annabel Castan, que interpreta a la cuidadora i és una de les components de la companyia Las Antonietes, i un grup de veterans i entranyables actors i actrius amateurs que interpreten com a figuració els altres avis-avies de la residencia. Oriol Tarrasón també assumeix la direcció, en una producció de la Companyia Las Antonietes.
La historia
L´arribada d´una vital avia septuagenaria però encara força atractiva a la residencia Bon Repòs, significa un rebombori. La vida ensopida i avorrida, del cada dia, més o menys igual, que regeix el centre, rebé un sotrac i especialment per dos avis als que els hi fa bellugar tot, l´anima i el cos. L´un, ex vigilant de nit, rebel i indisciplinat que intenta tirar endavant Radio Diàlisi, una emissora dins de la residencia que acaba sent més depressiva que útil pels altres malalts. L´altre, un ex empresari pendent del seu fill i que no acaba d´acostumar-se a anar en cadira de rodes i rondina per tot.
Des de l´arribada d´ella res és igual i els dos avis viuen una segona joventut, quasi adolescència, fins a l´emotiu final.
El polifacètic Oriol Tarrason i tres històrics del teatre català.
Oriol Tarrason forma part de la promoció de l´Institut del Teatre del 1994, i va iniciar-se dins de l´incansable pedrera que ha estat i és la Companyia La Trepa. Amb el temps ha anat creixent com a actor i com a dramaturg, director I productor. Ell és un dels fundadors de la destacada Companyia Les Antonietes, pels qui ha adaptat diversos clàssics com Molt soroll per res, Stockmann, Vània, Othello i Un tranvía anomenat desig. Però també ha escrit textos pròpis com El punxó siamés, Sota l´escorça, Somni americà i Finalment la fi. Se la pogut veure en numeroses series de televisió i també en diverses pel.lícules, amb papers destacats.
Imma Colomer és una de les fundadores del Teatre Lliure, Quimet Pla és un dels fundadors de Comediants i Pep Ferrer ha treballat repetidament al Teatre Lliure i amb els principals directors i al cinema i a la televisió.
Una actriu i dos actors sobradament coneguts i reconeguts que son historia viva del bo i millor de l´escèna catalana i que sempre és una delicia poder veure´ls actuar.
Text, ferranbaile@gmail.com
