Un tret al cap

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Emma Vilarasau, Mar Ulldemolins, Imma Colomer
Escenografia:
Sebastià Brosa
Il·luminació:
David Bofarull (A.A.I)
Vestuari:
Berta Riera
Caracterització:
Toni Santos
Ajudantia de direcció:
Alícia Gorina
Producció:
Sala Beckett/Obrador Internacional de Dramatúrgia, Grec 2017 Festival de Barcelona
Autoria:
Guy Foissy
Direcció:
Míriam Puntí
Sinopsi:

Tres dones formen un triangle encapçalat per una periodista massa incòmoda per al diari en el qual treballava i que l’acaba d’acomiadar. L’acompanyen en escena la seva germana, que només vol gaudir dels darrers anys de la seva vida en plenitud, i una víctima que exigeix que el seu cas surti a la llum pública. Totes tres han anat a parar a un carreró sense sortida del qual només podran sortir-ne dient aquelles coses que són tan difícils de dir… La censura en l’àmbit públic, en aquest cas el món del periodisme, i també en el privat, en aquest cas la família, és el motor d’aquesta història amarga i tendra a la vegada.

Finalista a actriu de repartiment (Imma Colomer) al Premi de la Crítica 2017

Finalista a text (Pau Miró) al Premi de la Crítica 2017

Crítica: Un tret al cap

10/07/2017

Punyetera professió!

per Pep Vila

A la periodista Emma Vilarasau l'acomiaden per què s'ha convertit en "incòmode" per a l'empresa. De res no serveixen els més de vint anys en aquell diari. De sobte, reb la visita de Mar Ulldemolins, qui li explica que també ha estat acomiadada per voler denunciar una il.legalitat. No, no es tracta d'"Erin Brokovich", però sí que és cert que comença com un thriller periodístic que qüestiona l'actual estat de la professió, que en moltes ocasions diu, el.labora actualment les informacions a base d'agències, i no es contrasta.

La situació, però, sense abandonar la premisa, dona un gir quan, a mesura que tots van coent l'obra, s'adonen que els matisos els porten molt més enllà: un fet desgraciat , com ara el comiat (com qualsevol altre) a banda de tancar.te una porta, et pot obrir una altre ben diferent...la de la vida.

I és aquí on l'obra creix i creix i es converteix en un avís: que no perdem -per culpa d'estar immersos en la feïna- oportunitats vitals tan valuoses com no descuidar els éssers estimats. No és una utopia, és la pura realitat.

Sense entrar en el terreny lacrimògen (ans al contrari, somrius bona part de l'obra) "Un tret al cap" és una obra força sensible que constitueix un dels millors treballs del Pau Miró. El tema no és nou, ni de bon tròs, però està ben arrodonit i arriba a l'espectador. I de la interpretació, ja ni parlem: Ulldemolins està esplèndida, la Vilarasau torna a estar en un altre dimensió, però encara més Imma Colomer. No us diré més d'ella: veieu.la i sentiu.la.