Una gossa en un descampat

informació obra



Intèrprets:
Pep Ambròs, Anna Barrachina, Queralt Casasayas, Vicky Luengo, Xavier Ricart, Maria Rodríguez
Autor:
Pablo Messiez
Direcció:
Mercè Vila Godoy
Sinopsi:

Com tantes parelles de la seva edat, la Júlia i en Pau esperen, il·lusionats, l'arribada d'un nadó que ja porta cinc mesos de gestació. Però un dolor inesperat els porta a la consulta del metge i, uns dies després, a haver de fer front a una realitat terrible: la criatura que parirà la Júlia no pot sobreviure. La història de superació d'aquesta parella i la manera com tots hem d'aprendre en algun moment a fer front a les pròpies pors són el centre d'aquesta proposta dramàtica, signada per una dramaturga que ja ha passejat les seves creacions (com ara Tortugues: la desacceleració de les partícules, premi Butaca al millor text teatral, o L’home sense veu) per festivals i sales de petit format.

Clàudia Cedó, però, no és només una autora revelació, sinó també una creadora que, mitjançant el projecte Escenaris especials, s'ha endinsat en el teatre comunitari i ha utilitzat l'escena (i la seva llicenciatura en Psicologia) com a eina d'integració social, implicant persones amb discapacitat mental en la creació escènica.

Premi a espectacle dels Premis de la Crítica 2018

Sergi Belbel, finalista a direcció dels Premis de la Crítica 2018

Vicky Luengo / Maria Rodríguez, premi exaequo a actriu principal dels Premis de la Crítica 2018

Clàudia Cedó, premi al text dels Premis de la Crítica 2018

Finalista Crítica Jove dels Premis de la Crítica 2018

Crítica: Una gossa en un descampat

04/07/2018

Camí de llum per a un personatge immortal

per Teresa Ferré

Una amiga d’una amiga, la meva tieta favorita, un tabú social. Qui en parla, en aquest primer món nostre de gestacions totalment controlades, de la mort perinatal? (...) Clàudia Cedó amb Una gossa en un descampat plasma l’experiència autobiogràfica de la mort  del seu nadó als cinc mesos d’embaràs i li atorga la immortalitat del personatge de ficció en un espectacle que xucla el públic a través de l’emoció. Plor i riure col·lectiu per celebrar vida, mort i camí del dol. Proposta valenta que comparteix socialment els sentiments,denuncia manca d’informació sobre la qüestió i reconeix la feina dels professionals de la sanitat.

Passos que segueixen als de Gemma Brió, qui va encetar un camí desconegut en la dramatúrgia catalana amb l’inoblidable Llibert. Diferència perquè Cedó vol combinar el procés  de la parella protagonista que arriba a l’hospital per un mal de panxa fins a les conseqüències devastadores de la pèrdua, amb una història de teatre dins el teatre que no alça el vol en cap momentja que es nota massa el recursde donar aire a l’espectador.

Qui realment enlaira l’espectacle i n’aconsegueix la màxima potència és un Sergi Belbel revitalitzat que signa una direcció amb públic a quatre bandes i dinamisme constant. Belbel ha triat la complexitat,en part provocada per l’encertada decisió que va prendre en desdoblar el personatge de Júlia amb dues actrius, una de les quals és la seva veu interior. Per si no n’hi hagués prou, s’alternen cada dia. Increïble Vicky Luengo patint física i psicològicament tot el procés, mentre Maria Rodríguez esperonava per bé i per mal la seva consciència. Magnífic treball de totes dues, inseparables, indissolubles,  tens i fluid, tan difícil i orgànic alhora. El duet brilla perquè està ben agombolat per la resta, on destaca la contundència camaleònica d’Anna Barrachina intercanviant personatges i l’aiguabarreig de tendresa i fortalesa de Pep Ambròs com a parella de Júlia i pare de la criatura. (...)