S’ha d’anar a la
Beckett. Una gossa en un descampat és una forta sacsejada en la consciència
més íntima amb emoció a vessar. Claudia Cedó ha sabut convertir l’experiència
viscuda en una obra que transpira dolor per totes les seves imperceptibles costures,
un dolor no obstant impregnat d’alè poètic. Malgrat tot, el drama esdevé un
cant a la vida des de l’acceptació de la mort. El text depassa l’experiència
pròpia per esdevenir una mena de catarsi al voltant de la mort perinatal. Una
de les moltes virtuts de l’espectacle és la de trencar el tabú que envolta
aquesta mena d’esdeveniments forçosament traumàtics. Parlar-ne és dur, fins i
tot dins els cercles més íntims. Situar-los en un escenari requereix molta valentia.
Claudia Cedó amb l’equip artístic encapçalat per Sergi Belbel han aconseguit
fer-ne un espectacle tan honest i clar com commovedor. Un espectacle necessari
si valorem les moltes ganes de parlar-ne que retenen al públic al voltant de la
sala en acabar la funció.
Potser en algun moment
heu pensat que us caldria tenir dues vides “una per fer-ho” i una altra “per no
fer-ho”, aquest és el joc teatral que ens proposa Claudia Cedó. La decisió
d’interrompre un embaràs d’alt risc és extremadament difícil. Però, un cop
presa, el nus de la tragèdia es troba en mirar (i reconèixer) el fill mort
després d’un part induït als cinc mesos de gestació. L’acció dramàtica es situa
just en aquest moment. La potent imatge que dona títol a la tragèdia reflecteix
tota l’angoixa i la solitud derivades del fet de no cloure com cal el cicle de
la vida, per bé que es tracti d’una vida breu. Els protocols hospitalaris no
tenen la categoria de ritus i deixen al lliure albiri dels afectats una
responsabilitat extremadament feixuga. La Júlia es troba en aquesta tessitura;
desdoblada en Júlia 1 i Júlia 2 per la gràcia del teatre (Vicky Luengo i Maria
Rodríguez composen en dies alterns els dos rols del mateix personatge),
l’espectador tindrà el privilegi d’endinsar-se en totes les pors i les recances
en la lluita titànica que la Júlia ha de lliurar contra els seus terrors. És un
gran encert aquest desdoblament, no tan sols per la qualitat interpretativa de
les actrius, sinó pel fet que ambdues treballin la cara i la creu del mateix
personatge desenvolupant així de tots els matisos presents en el text.
La resta de personatges s’articulen a partir de la
protagonista. El pare del nadó, la família, els amics, els companys de feina i
el personal de l’hospital, tots ells recreats amb només quatre actors. Anna
Barrachina, Queralt Casasayas, Pep Ambròs i Xavi Ricart interpreten fins a
setze personatges de forma precisa i amb una delicadesa exquisida. Es lliuren a
l’empresa d’aixecar un gran text en el que l’autora ha sabut trencar subtilment
la tensió dramàtica amb algunes clicades d’ull a l’espectador. Dotant els personatges d’una
personalitat més enllà de la de simples comparses, Cedó ens parla també del
teatre. Del teatre com a eina per reconèixer-nos, per trobar-nos amb altres,
per enfrontar-nos a les nostres pors i també del seu poder balsàmic. El
desenvolupament l’acció dramàtica està construïda amb diversos flahsbacks. Allò
que passa en l’interior de la protagonista i la interacció amb la resta de
personatges són dos fils narratius que s’entrecreuen. La perícia dramatúrgica de
Claudia Cedó, mostrada ja a
Tortugues o la desacceleració de les partícules
(2014) i
L’home sense veu (2016) -ambdues dirigides per la pròpia autora-,
conflueix amb la del gran director d’actors que és Sergi Belbel. Des de la
plena consciència de trobar-se davant d’una gran obra, Belbel dona el bo i
millor de la seva dilatada i reconeguda experiència. Marca ritmes, situa
escenes als marges de l’escenari deixant el centre en la foscor aclaparadora en
la que es debat la Júlia. Belbel recrea l’angoixant descampat al que anirà
donant llum, elevant les deixalles a la categoria de testimonis de vida. Té al voltant un sòlid equip artístic i la pròpia autora per aconseguir de
bell nou la subtil i estimable unitat de to que mereix una obra de les dimensions de
Una gossa en un descampat.
