Vaig ser Pròsper o recordant La tempesta

informació obra


Aquest espectacle forma part de l'Itinerari Recomana
Premis BBVA de Teatre 2020
Itineraris recomana

 Es tracta d’un dels muntatges més celebrats pel públic i la crítica del Projecte Ingenu. Estrenat a La Seca el 2018, pren com referent La tempesta de Shakespeare per construir-ne una versió molt lliure. Pròsper es troba aïllat de la vida mundana en una mena de palau. Desconnectat de l’exterior, únicament rep visites esporàdiques de la seva filla Miranda. Ens trobem davant un espectacle de teatre-dansa coral on la companyia excel·leix en la cohesió grupal. La precisa i delicada coreografia gestual composa la línia narrativa de d’un espectacle gairebé sense text. L’acció dramàtica es centra en els records del protagonista interpretat pel ballarí i coreògraf Víctor Rodrigo. Un bon colofó per tancar la trilogia Shakesperiana que Projecte Ingenu inaugurà amb Hamlet (2014) i continuà amb Romeo i Julieta (2016). Article redactat per Iolanda G Madariaga

Aquest espectacle forma part de l'Itinerari Recomana
Premi BBVA de Teatre 2021
Itineraris recomana

Es tracta d’un dels muntatges més celebrats pel públic i la crítica del Projecte Ingenu. Estrenat a La Seca el 2018, pren com referent La tempesta de Shakespeare per construir-ne una versió molt lliure. Pròsper es troba aïllat de la vida mundana en una mena de palau. Desconnectat de l’exterior, únicament rep visites esporàdiques de la seva filla Miranda. Ens trobem davant un espectacle de teatre-dansa coral on la companyia excel·leix en la cohesió grupal. La precisa i delicada coreografia gestual composa la línia narrativa de d’un espectacle gairebé sense text. L’acció dramàtica es centra en els records del protagonista interpretat pel ballarí i coreògraf Víctor Rodrigo. Un bon colofó per tancar la trilogia Shakesperiana que Projecte Ingenu inaugurà amb Hamlet (2014) i continuà amb Romeo i Julieta (2016).

Article redactat per Iolanda G Madariaga


Adaptació:
Marc Chornet Artells
Autor:
basat en W. Shakespeare
Escenografia:
Laura Clos (Closca)
Il·luminació:
Laura Clos (Closca)
Vestuari:
Marta Rafa
Vídeo:
Alfonso Ferri
Assesor de moviment:
Víctor Rodrigo
Ajudant de direcció:
Jaume Viñas
Intèrprets:
Toni Guillemat , Cristina López, Neus Pàmies, Martí Salvat, Víctor Rodrigo, Roser Tàpias , Xavier Torra
Sinopsi:

Vaig ser Pròsper o recordant La Tempesta és un projecte de creació que parteix del text shakesperià de La Tempesta per a fer una posada en escena propera al teatre-dansa on el vell Pròsper (interpretat per un ballarí, Víctor Rodrigo), viu en solitud, anys després d’haver retornat a Milà, intentant recordar allò que un dia fou la seva vida.

En el text original, Shakespeare retrata l’absurd de les relacions de poder i de la política. Quan l’ambició personal passa per damunt de la vocació de servei a la comunitat, tota acció política esdevé arbitrària i tirana. Al final de La Tempesta, Pròsper es reconcilia amb el Rei de Nàpols i amb el seu germà, aconsegueix casar la seva filla Miranda amb Ferran, el príncep de Nàpols. Plegats tornen cap a casa, a Milà. Cap d’aquestes decisions es prenen pensant en la responsabilitat d’aquests
mandataris vers el seu poble. Només per interès personal.

Crítica: Vaig ser Pròsper o recordant La tempesta

09/04/2018

Després de La tempesta

per Iolanda G. Madariaga

Ens topem amb un espectacle de teatre-dansa tècnicament complex que suggereix diferents lectures. Fidels a la línia que s’ha marcat Projecte Ingenu, estem davant una proposta escènica coral on el personatge principal s’explica per allò que es genera al seu entorn. Una línia que els ha portat a l’excel·lència en la cohesió grupal. No caben els destacats interpretatius en un plantejament com aquest, però cal dir que el ballarí i coreògraf Víctor Rodrigo s’allunya de la idea d’un Pròsper ancià i, en certa mesura, decrèpit que suggereixen altres factors. No obstant, aquest és pot considerar el més coral de tots els espectacles que fins ara han estrenat; la no subjecció a un text dramàtic hi contribueix en bona mesura. Amb aquesta posada en escena, tanquen el cicle shakespearià que iniciaren amb Hamlet (2014) i van continuar amb Romeu i Julieta (2016). Estem davant una obra sense text, amb només algunes cançons cantades a capella, d’on sobresurt una magnífica coreografia gestual que composa alguns moments de l’espai sonor. La tempestat de Shakespeare esdevé un pretext per reflexionar sobre les formes que adopta el poder. No cal conèixer d’antuvi la darrera obra de Shakespeare per gaudir de l’espectacle, encara que pot ser útil per a la seva comprensió. D’altra banda, la proposta conté elements molt atractius: aventurar-se en “un després de la tempesta” que no és necessàriament la calma, sinó una tempesta interior per servar el record. Uns records que malden per esvair-se i un Pròsper intentant atrapar-los: hi ha un punt de patetisme en aquesta lluita que no queda del tot reflectit en l’espectacle. A Miranda del lituà Korsunovas (Temporada Alta, 2011) es troba Pròsper en aquest mateix moment. Tot i que la situació és diferent, Pròsper està reclòs i aïllat, acompanyat de llibres i de la seva filla Miranda, en una lectura clarament política. El personatge de Miranda, està aquí només apuntat. Sense que sabem del cert si es tracta d’un record o d’una visita real, tot i que ens inclinem per la segona opció (l’ús del mòbil i l’abric són força rellevants). L’espectacle està travessat per un to oníric que, a estones, esborra la presència dels personatges uniformats -el to corall dels uniformes no ens fa perdre la seva qualitat primera- que s’aniran transformant en els diferents personatges dels records de Pròsper. Hi ha també una contextualització marginal però important en els vídeos que se’ns ofereixen a través d’un televisor. Aquest aparell (en realitat son dos, però l’espectador només en té un en el seu camp visual) situa els records escenificats en un espai temporal no cronològic, com de fet apareixen els records. L’escenografia, signada per Laura Clos (Closca), divideix en diagonal un espai escènic quadrangular amb espectadors a dues bandes. Es tracta d’una estructura transitable -una mena d’esquelet- que evoca un elegant palau reconvertit en quelcom diferent. La proposta escenogràfica lliga perfectament amb l’idea del muntatge: tot i que dificulta la percepció global d’algunes escenes, introdueix un joc entre el que es veu i el que resta ocult prou teatral. En aquest joc d’ocultacions ens falten alguns ressorts que ens indiquin clarament en quina mena de residència es troba reclòs Pròsper. O potser ho hem somiat?

Trivial