Victòria d'Enric V

Teatre

informació obra


Producció:
Grec 2014 Festival de Barcelona, Teatre Lliure
Adaptació:
Pau Carrió
Direcció:
Pau Carrió
Autoria:
W. Shakespeare
Intèrprets:
Pep Ambrós, Laura Aubert, Javier Beltrán, Paula Blanco, Pau Carrió, Pol López, Albert Prat, Mima Riera, Maria Rodríguez, David Verdaguer
Interpretació musical:
Arnau Vallvé
Vestuari:
Sebastià Brosa, Raquel Bonillo
Il·luminació:
Raimon Rius
Composició musical:
Arnau Vallvé
Assesoria de moviment:
Anna Rubirola
Sinopsi:

Un Shakespeare de joventut on la música i la paraula conviden l’espectador a preguntar-se sobre les victòries i el preu que paguem per elles.

Alguns dels joves talents de l’escena barcelonina parteixen d’un clàssic per reflexionar sobre el valor de la victòria. El director, dramaturg i músic Pau Carrió ha reclutat La Kompanyia Lliure per representar Enric V seguint el personatge des dels seus primers passos a Enric IV. Ens explica la història d’Enric, un príncep jove, allunyat de la cort i amb companys de reputació dubtosa, de qui ningú no espera gran cosa com a futur rei. Un cop coronat, estimulat per l’Església, decideix emprendre una guerra contra França. Tot i els pronòstics, guanya la guerra i és considerat un heroi. Però què en treu, de la victòria? L’èpica de la guerra, la derrota i el triomf inunda la nostra educació, l’oci, l’economia, la política i la vida pública. Per què ens atrau tant vèncer? Val la pena viure per guanyar? La victòria és un bon objectiu comú? Ens hem de construir a nosaltres mateixos a partir de la victòria sobre els altres? Tot això s’ho pregunten els actors i el director en un muntatge on la música, instrumental i cantada, dialoga amb la paraula. Els espectadors seran partícips de la història i podran valorar què hi perdem i què hi guanyem en el camí recorregut.

Crítica: Victòria d'Enric V

09/10/2014

Un fresc i estimulat Shakespeare

per César López Rosell

Triomf a la seu de Gràcia de Victòria d’Enric V , muntatge de Pau Carrió i la jove companyia del teatre,. Carrió l’ha encertat en la seva primera incursió en l’univers de Shakespeare. Des del seu vessant de dramaturg i músic ha sabut aprofitar la dialèctica entre música i paraula per oferir, amb una posada en escena austera però eficaç, la seva lectura de la vida d’un príncep tractat per la història com un monarca exemplar malgrat els dubtes que va generar la conflictiva reputació dels seus anys de joventut.  El director utilitza escenes d’ Enric IV per donar una visió més àmplia del personatge encarnat per Pol López, un actor cada vegada més ric en registres. Aquest passa de disfrutar d’una vida allunyada de la cort i dedicada a l’hedonisme a ser un astut i entregat servidor de la pàtria i dels interessos d’una església que l’empeny a una triomfal guerra contra França per reclamar drets dinàstics. 

 L’espectacle juga amb el contrast entre les dues cares del rei i guanya en intensitat a mesura que arriba el desenllaç. La música d’Arnau Vallvé, bateria de Manel, amb la col·laboració en la interpretació del mateix Carrió, crea un gran clímax líric i èpic. Hi ha moments de gran bellesa plàstica com el de la coreografia de la batalla d’Agincourt amb cossos mullats de suor i sang que cauen a terra també negat d’aigua. El repartiment respon amb equilibrada entrega a les exigències d’aquesta versió que qüestiona l’objectiu de la victòria i planteja interrogants sobre les seves conseqüències. 


Trivial