Voltaire/ Rousseau. La disputa

Teatre

informació obra


Direcció:
Josep Maria Flotats
Dramatúrgia:
Josep Maria Flotats
Intèrprets:
Josep Maria Flotats, Pep Planas
Il·luminació:
Paco Ariza
Sinopsi:

Voltaire/Rousseau La Disputa posa en escena un combat de gran importància entre dos dels filòsofs més importants del segle XVIII, Voltaire i Rousseau, que té com a protagonista al propi Flotats i a Pep Planas.

Una obra escrita pel francès Jean-François Prévand de la mà d´un dels grans del nostre teatre, Josep Maria Flotats, encarregat d’adaptar i dirigir aquest text que protagonitza.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Voltaire/ Rousseau. La disputa

04/03/2024

Teatre d’època il·lustrada

per Manuel Pérez i Muñoz

Ho ha sigut tot en teatre català i quan torna es confirma l’esdeveniment. Josep Maria Flotats va ser l’ideòleg d’una escena local amb aires de 'grandeur' que va quedar esculpida en els volums faraònics del TNC. El seu reclam fa olor d’història, però la seva presència escènica foragita amb el primer gest el fantasma de la ranciesa. Ell és enginyeria de la 'pièce bien faite', un teatre que traspua idees i entreté. ¿Per a què canviar-lo si funciona?

Com a director i actor Flotats repeteix fórmula, la trobada entre dos filòsofs francesos, honra la Comédie i la Legió d’Honor que ostenta. [...] 'La disputa' entre Voltaire i Rousseau que arriba al Romea prescindeix de la solemnitat i ha sabut trobar el to entre la divulgació, el biopic i un pessic de comèdia. Aquesta vegada el xoc no és tan desigual, amb dos personatges que es complementen donant llum a tan il·lustrada trobada.

L’autor Jean-François Prévand omple el text d’erudició indirecta, pels seus actes coneixereu els seus pensaments. Dues filosofies, dues maneres antagòniques de concebre el canvi i, tanmateix, també complementàries [...] En el diàleg no falten disquisicions sobre la religió, el poder, l’educació, el teatre i fins i tot el capitalisme 'avant la lettre'.

Un pamflet difamatori provoca la trobada, un acarament poc versemblant, però altament teatral, amb una única escena omplerta d’intrigues, ganxos amb efecte i mutis vodevilescos. Escenografia d’època, funcionalitat de cartró pedra amb espelmes electròniques. Poc importa, perquè totes les mirades recauen en els actors. En Flotats, per descomptat, amb la seva voluptuositat expressiva i els seus gestos grandiloqüents, molt eficients tot i que una mica reiterats. La seva energia sarcàstica i juganera omple l’escenari amb 85 anys, admirable. Sense desmerèixer, el seu partenaire, Pep Planas, gens anecdòtic ni convocat per a lluïment de l’estrella. El seu Rousseau és un contrapès mesurat, irascible i afligit, destresa interpretativa que només amb la rotunda veu ja dibuixa el personatge.

Muntatge entre èpoques, d’una banda, el segle XVIII que representa, de l’altra, el temps de descompte d’un teatre artesanal d’actors i un públic que vol ser tractat amb intel·ligència.

LLEGEIX LA CRÍTICA SENCERA EN 'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA'