Vuelos

Dansa | Familiar

informació obra


Direcció:
Enrique Cabrera
Intèrprets:
Jimena Trueba Toca, Jonatan de Luis Mazagatos, Pedro Dorta Morales, Carolina Arija Gallardo, Raquel de la Plaza Húmera
Ajudantia de direcció:
Raquel de la Plaza Húmera , Jimena Trueba Toca
Composició musical:
Luis Miguel Cobo
Escenografia:
Elisa Sanz
Vestuari:
Elisa Sanz
Il·luminació:
Pedro Yagüe
Vídeo:
Álvaro Luna
Caracterització:
Ricardo Vergne (atrezzo)
So:
Lalo Gallego Blanco
Companyia:
EMPIRIC
Autoria:
Sinopsi:

El món fascinant de Leonardo da Vinci inspira un espectacle de dansa que és tota una invitació a fer volar la imaginació. Els invents del geni del Renaixement es converteixen en protagonistes. 

Autòmats, videoprojeccions, plans i dissenys dels objectes més diversos i sorprenents... Tots ocupen l'escenari del Sant Andreu Teatre (saT!) en un espectacle familiar que converteix en dansa els grans invents d'un dels genis més coneguts del tots els temps. 

Perquè Leonardo da Vinci, les seves màquines i també les seves pintures i escultures, són els protagonistes d'un espectacle que no vol educar ni entretenir, sinó convidar els espectadors a mirar, pensar i sentir d'una manera nova. També a dubtar, perquè el dubte és el motor del pensament i el pensament, un acte subversiu que, com diu la companyia, converteix l'espectador en ciutadà.

Crítica: Vuelos

12/07/2016

El vol de Leonardo puja a escena

per Teresa Ferré

Gran descobriment la companyia Aracaladanza que ha aterrat al Sant Andreu Teatre (SAT!) per presentar  aquesta obra que porta a escena l’obsessió de Leonardo da Vinci per volar a través de la dansa contemporània.

El geni és present en tot el muntatge, però no de forma explícita sinó gràcies a alguns dels seus objectes més mítics, com l’home de vitruvi o les ales que va construir, entre altres, a més  dels espills que ens recorden la seva escriptura a l’inrevés. Pistes intel·ligents i molt boniques en un muntatge d’il·luminació càlida igual que la música, que tot i ser composada ara expressament per Luis Miguel Cobo, en algun moment evoca tonades del Renaixement. 

La presència de l’artista que ho amara tot sense que la companyia jugui a donar lliçons ni fer pedagogia innecessària  és una de les característiques que més em va enganxar de l’obra, perquè deixa espai a la imaginació de l’espectador independentment de la seva edat. A més,  si algú del públic desconeix que l’espectacle s’inspira en Da Vinci podrà gaudir igualment  perquè...  qui no ha desitjat volar? (....)