W.W. (We Women)

Dansa

informació obra


Intèrprets:
Julie Dossavi, Minako Seki, Shantala Shivalingappa, Sol Picó
Producció:
Festival Internacional de Buenos Aires, Cia. Sol Picó
Interpretació musical:
Adele Madau, Lina León, Marta Robles
Ajudantia de direcció:
Verónica Cendoya
Escenografia:
Joan Manrique
Il·luminació:
Sylvia Kuchinow
So:
Stéphane Carteaux
Vídeo:
Funky Monkey, La Fuga Films / Mayo Films
Companyia:
Man Drake / Tomeo Vergés, Cia. Solitària
Direcció:
Tomeo Vergés
Autoria:
Adrien Mondot, Aleix Aguilà
Sinopsi:

Íntimes, interculturals, artístiques... Així van ser les trobades de Sol Picó amb les dones que l'acompanyen en aquest espectacle. En coreografies anteriors, l'artista ja s'havia plantejat interrogants sobre el món femení, però és aquí on aborda el tema més directament. I per fer-ho, ha demanat a un seguit d'artistes amb arrels a països tan diversos com l'India, Benín o el Japó que reflexionin, des de prismes diversos, sobre les seves experiències, sobre la identitat i les barreres de gènere.

Tot plegat forma un projecte col·laboratiu sobre la dona d'avui i la seva situació en el món actual, en el qual cadascuna utilitza tècniques diverses i uns llenguatges que, tot i que potser són desconeguts per a les seves companyes, els serveixen per plantejar-se les mateixes preguntes: per què s'oblida tan fàcilment la contribució artística de les dones i per què desapareix el seu llegat? Com es viu el contrast entre la tradició i la modernitat?

Com és possible que en ple segle XXI encara convisquem entre algunes tradicions que permeten la vexació de la dona?

Crítica: W.W. (We Women)

08/07/2015

Quatre mirades sordes

per Aída Pallarès

Què vol dir ser una dona? Què implica? Quin és el paper de la dona en el món? Són algunes de les preguntes a les que intenta donar resposta Sol Picó a We Women, un projecte col·laboratiu sobre la dona contemporània. Per traçar aquesta mirada Picó s’ha ajuntat amb altres coreògrafes de cultures diametralment oposades però amb importants punts en comú: Shantala Shivalingappa, Julie Dossavi, Minako Seki i les músiques Marta Robles, Adele Madau i Lina León.

Cadascuna de les noies ha aportat la seva pròpia història, la seva pròpia mirada sobre les barreres físiques, mentals i de gènere. El problema és que les peces del trencaclosques no encaixen i We Women esdevé un muntatge irregular, massa discursiu i ple d’obvietats. Per sort Shivalingappa, Picó, Dossavi i Seki desborden talent i ens ofereixen uns quants solos i duets senzillament fantàstics.

Els moviments delicats i subtils de Shivalingappa, la japonesa Minako Seki penjada dels cabells a una corda d’estendre la roba, el caràcter i la força de Sol Picó amb les seves sabatilles de punta vermella, el ball identitari de Dossavi o el sentiment esquinçador de la veu de Lina León aconsegueixen hipnotitzar a l’espectador. Cadascuna demostra el seu talent i la riquesa del seu moviment però malauradament no aconsegueixen dialogar.

Trivial