Obrir l'experiència escènica a tota la ciutadania, que es respiri i visqui el teatre pels carrers i places. És un dels objectius assolits marcats al full de ruta de Joan Negrié, director del FITT. Noves Dramatúrgies. El Festival Internacional de Teatre de Tarragona ha celebrat el seu 10è aniversari fent un pas endavant amb una destacada programació de 15 obres (6 internacionals) i el projecte consolidat de crear una gran família teatral al voltant de l'esdeveniment. Els ‘packs’ de 15 espectacles i tres sopars al preu de 80 euros ho fan possible. Persones de totes les edats van compartir durant els cinc dies taula i opinions mentre degustaven unes delicioses sardines o coca de recapte.
La cita va començar amb una inauguració estel·lar: el concert-espectacle de Rodrigo Cuevas el dimecres 30 d'agost al magnífic escenari del Teatre Auditori del Camp de Mart. El cantant asturià va tornar tres anys després al FITT per presentar 'La romería', un avenç del seu nou disc, i de seguida es va ficar el públic a la butxaca amb el seu enorme talent i carisma. Cuevas desborda gràcia, sensualitat a l’estil Freddie Mercury i crítica, que se sumen al seu estil musical inconfusible unint el tradicional (inclou cançons en asturià) amb bases electròniques. Un còctel immillorable que li ha valgut una legió de seguidors.
A la presó i al mercat
La recerca de nous i insòlits espais d’exhibició és un altre dels èxits del FITT, que aquesta vegada va portar el públic a l'antiga presó de la ciutat. Un parell de veïnes van expressar la seva il·lusió per conèixer el recinte, que es va obrir per primera vegada al públic per acollir 'Palmasola', un muntatge molt interessant però massa llarg de la companyia suís-boliviana Klara Theaterproduktionen que recrea les brutals estratègies de supervivència en una presó de Bolívia dominada per màfies internes. Els actors (un dels quals va estar uns mesos a la presó) despleguen un gran treball físic en una obra que visibilitza el flagell dels disturbis i les condicions infrahumanes de les penitenciaries llatinoamericanes, governades pels reclusos. La mateixa companyia va presentar ‘Two lives. Zwei leben’ al Teatre Municipal Orfeo Canongí, al terme municipal de La Canonja.
Les quatre propostes participatives i gratuïtes del festival van tenir una gran acollida, començant pel singular ‘FittOrama’, de Panorama Kino Theatre, que va entretenir i sorprendre a grans i petits. També van ser molts els que es van atrevir a donar o rebre històries d'amor a ‘La Oficina de Donación de Historias de Amor’, convenientment instal·lada al mercat, mentre les criatures gegants de l'espectacle itinerant ‘Els nòmades’ feien les delícies dels nens. I al vespre va arribar la diversió amb ‘Vivir en videoclip: tú, yo, “nosotris” y un karaoke’. Un espectacle de karaoke del madrileny Anto Rodríguez en el qual, després de diverses actuacions del mateix creador, el públic va ser convidat a pujar a l'escenari per cantar mentre ell i Óscar Bueno recreaven la lletra amb elements escènics (inflables, confeti...). Llàstima que part de la selecció de les cançons no fos la més adient per amenitzar el ball.
Surrealisme i comicitat
Com a aposta segura es va programar l'aclamat i hipnòtic 'Diptych: The missing door & The lost room' de Peeping Tom, una de les companyies de dansa- teatre més prestigioses d'Europa. Un llenguatge únic que, d'una meravellosa poètica onírica, combina surrealisme, humor i misteri i és interpretat per ballarins que semblen d'un altre món. Molt diferent és la comicitat de la italiana Silvia Gribaudi, que va presentar la simpàtica ‘Graces’, una peça inspirada en ‘Les tres gràcies’ d’Antonio Canova. "Autora del cos", com ella mateixa es defineix, puja a l'escenari al costat de tres ballarins-intèrprets per executar una "dansa de la imperfecció" que inclou exercicis aeròbics, posses escultòriques i gags. "He rigut però tampoc gaire", va resumir una senyora.
Molt a prop de la preciosa catedral de Tarragona, a l'antic ajuntament, la companyia Atzucac va convocar els seguidors de ‘Noves espiritualitats per a persones atees’, una experiència lúdica, ritual i participativa que va guanyar fidels i també alguns detractors. Per la seva banda, la sorprenent i renovadora ‘Interior noche’ del col·lectiu Serrucho va portar els espectadors de càmping nocturn perquè experimentessin, equipats amb frontals, un collage d’objectes, màquines i memòria. Una peça que, dotada d'una teatralitat insòlita i potent, atura el temps, converteix els assistents en il·luminadors i reflexiona sobre la relació de l'home amb els objectes o la nostra minvada capacitat de contemplació.
Molt aplaudida va ser l'estrena a Espanya d’ ‘El desmontaje’, de l'uruguaiana Jimena Márquez, una proposta brillant que hibrida amb humor la conferència, el documental i l'obra escènica. D'altra banda, el més desafortunat va ser 'All for us', que va ficar el públic a un 'peepshow' per assistir a una desconcertant bacanal.
Un lustre després de la seva estrena, els intèrprets de ‘Trans (més enllà)’ van anunciar el seu adéu dels escenaris entre els càlids aplaudiments d’una platea emocionada. Han estat cinc anys de valentia despullant les seves vides i ajudant a combatre els prejudicis i els estigmes sobre la transsexualitat. També va ser emotiu el retorn de Júlia Barceló amb ‘Mal de coraçon’ després d’haver anunciat a la primavera que abandonava la seva carrera per la precarietat del sector. Curiosament ha tancat el seu currículum, al costat de Pol López i Pau Vinyals, amb el paper d'una aspirant a actriu que fa de cambrera mentre es prepara per al càsting del musical ‘Santa Teresa Superstar’. Coses del destí. El del FITT és seguir creixent i augmentant la seva gran família teatral.
