Sembla que al Festival Internacional de Teatre de Tarragona (FITT) li ha provat bé el canvi de dates. Enguany, repeteix com a avantsala a Fira Tàrrega (coincideix amb la presentació d'Hoy puede ser mi gran noche en els dos cartells), quan abans de la Covid precedia el Grec. A l'aparent normalitat que clamen tots els festivals d'estius (després de dos d'anys d'impàs condicionts per la pandèmia), ara la gent de la Trono ens convoca a l'ombra d'una piscina i amb fruites tropicals. Ganes de recuperar la proximitat i un cert aire desenfadat però sempre amb aquell toc de jugar amb unes dramatúrgies que experimenten i creen nous relats. Serà del 31 d'agost al 3 de setembre. Aquest és un retrat subjectiu que fa una invitació a les trajectòries de les companyies que han creat els espectacles.
Si l'any passat, Acampada de Pont Flotant abordava la diversitat, aquest any la presència de Sud Costa Occidentale fa un pas més integrant-los en una controvertida escena. La directora Emma Dante ha elaborat una trilogia. Ara, és estrena a Catalunya aquest Ballarini, però fa ben poc es va poder veure Misericòrdia al Teatre Lliure. De fet, era el títol que hi havia previst inicialment pel cartell, però la malaltia d'una de les intèrprets ha obligat a reprogramar-ho a darrera hora. Es palpa la mateixa cruesa intuint cap a on pot deparar la sinopsi.
Per tercer any es repeteix la storyteller tant propícia pels anys de distanciament per raons sanitàries (Em dic Carola, Que se la mengin els coloms). Enguany, se suma al teatre itinerant amb àudios l'Stella Maris de l'autora Agnès Llorens. En aquesta edició, el FITT ha ofert, per primer cop, la possibilitat d’apuntar-se a un procés d’aprenentatge sobre les eines bàsiques d’una creació escènica amb Judith Pujol, creadora escènica de La Secuita i codirectora d'Obskené (De carenes al cel, Tot va bé si acaba bé, País sense paraules), que condueix el curs durant deu dies.
En el cartell del FITT d'enguany hi ha especracles consagrats com Travy interpretats per la família de Quimet Pla i Núria Solina, que no decep ningú. El col·lectiu Mambo Project signa Iaia, que propicia a tenir una conversa amb les generacions que ens precedeixen i entendre els tombs que van haver d'enfrontar. És un espai compartit amb els intèrprets i les pantalles on es projecten algunes dels relats que han anat recollint a partir d'entrevistes. Mambo Project evoluciona el concepte de verbatim i l'integra en un espai en el que l'atrezzo de les taules té tanta substància com la paraula. Hi ha molta tendresa i també afinats tocs d'humor que fan sentir-se tots com en una festa íntima familiar, tot i que amb perfectes desconeguts.
Per últim, uns apunts sobre el joc de la llum. És el cas de Light years away que convida a circular per una cova descoberta recentment (tot i que ningú es mogui de la butaca té un joc molt més immersiu que Una imagen interior d'El Conde de Torrefiel). En plena natura, el temps és una variable molt més laxa que en la vida quotidiana. Infinitus, de Magda Puig, imagina com seria caure al buit sense que un terra frenes la caiguda, un joc de llum i manipulació de cartolines lúdic i que trenca convencions. També Xavier Bobés i Alberto Conejero construeixen una coreografia de llum sobre els elements a El mar: visió d'uns nens que no l'han vist mai. Un treball preciós que convida a imaginar el treball militant d'un mestre, Antoni Benaiges, en un poble de Burgos molt allunyat del seu Montroig natal.Immillorable proposta per a una ciutat que es vanta de ser la terrassa del Meditrrani. Els de La Trono sedueixen amb un suc de pinya natural que té aquell regust personal i intransferible d'un petó perdut a l'aire.
Bon FITT!
