Alguns dies d'ahir

informació obra



Autor:
Jordi Casanovas
Direcció:
Ferran Utzet
Intèrprets:
Míriam Iscla, Abel Folk, Marta Ossó, Francesc Cuéllar
Sinopsi:

LA VIDA D’UNA FAMÍLIA DURANT ELS 4 MESOS POTSER MÉS IMPACTANTS DE LA NOSTRA VIDA RECENT, ELS MESOS CLAUS DEL ‘PROCÉS’

La família Font, que viu en una població a uns trenta minuts de Barcelona i de poc més de deu mil habitants, veu sacsejada la seva quotidianitat a partir dels fets polítics que succeeixen a Catalunya durant els mesos de setembre, octubre, novembre i desembre de 2017.

En set dies posteriors a altres set dies políticament molt determinants, la família es troba al voltant d’una taula i comenta o discuteix el que passa a fora, el que els passa a dins i com això els està transformant en una petita o gran mesura.

Crítica: Alguns dies d'ahir

02/06/2021

La gran decepció (familiar)

per Pep Vila

Jordi Casanovas torna a posar el dit a la nafra, encara que no sigui tan contundent com en anteriors espectacles. Es un llarg recorregut, des dels atemptats a la Rambla fins els fets d'octubre del 2017 per dibuixar el retrat d'una família (allà on Casanovas es troba molt a gust, tant, per exemple com a "Vilafranca") i dels seus estats d'ànim abans, durant i després dels fets històrics de Catalunya. "Alguns dies d'ahir" es deixa veure molt bé per què no deixa de ser un "remember" recent d'una situació i d'uns estats d'ànim pels quals tots hem passat. En aquest sentit, és un autèntic mirall per l'espectador que segurament passarà de fer.se seus els records familiars (primer l'eufòria i la il.lusió; després la desesperació i el desencís, finalment l'esperança...o no). Així el jove (Francesc Cuéllar) manté la força d'una joventut que vol canviar el món, malgrat tots els entrebancs; la filla (Marta Ossó) ho veu tot des d'una manera diferent, més preocupada per la seva vida i situació. La mare (Míriam Iscla) intenta mantenir el seny dins la muntanya russa que viu, i finalment el pare (Abel Folk) és el gran decepcionat, després de donar.ho tot. Es curiòs, però malgrat les postures antagòniqes, tots arriben a coincidir en un moment determinat, per després tornar a disgregar.se, I aquí Casanovas introdueix un segon element, per a mí tan interessant com el polític: la situació familiar. Intentar agafar.se a la unió en una família que en realitat està naufragant, potser com el païs.

Abarcant potser massa temes (els atemptats de la Rambla es toquen poc i la situació personal de la filla potser no tindria molta incidència), em quedo amb les dues primeres idees d'"Alguns dies d'ahir": la familiarització de l'espectador amb la muntanya d'emocions viscudes en aquells dies, i el retrat coral d'una familia que malgrat els seus intents, s'enfonsa.