Alguns dies d'ahir

informació obra



Autor:
Jordi Casanovas
Direcció:
Ferran Utzet
Intèrprets:
Míriam Iscla, Abel Folk, Marta Ossó, Francesc Cuéllar
Sinopsi:

LA VIDA D’UNA FAMÍLIA DURANT ELS 4 MESOS POTSER MÉS IMPACTANTS DE LA NOSTRA VIDA RECENT, ELS MESOS CLAUS DEL ‘PROCÉS’

La família Font, que viu en una població a uns trenta minuts de Barcelona i de poc més de deu mil habitants, veu sacsejada la seva quotidianitat a partir dels fets polítics que succeeixen a Catalunya durant els mesos de setembre, octubre, novembre i desembre de 2017.

En set dies posteriors a altres set dies políticament molt determinants, la família es troba al voltant d’una taula i comenta o discuteix el que passa a fora, el que els passa a dins i com això els està transformant en una petita o gran mesura.

Crítica: Alguns dies d'ahir

16/06/2021

L´ahir del 2017

per Ferran Baile

Intel·ligent, essencial i necessari text (Jordi Casanovas), amb una precisa posta en escena (Ferran Utzet) i una superba interpretació col·lectiva (Míriam Iscla, Abel Folk, Marta Ossó i Francesc Cuéllar). Teatre amb majúscules. Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978), es un autor i director al que li agrada indagar en els problemes que trasbalsen la societat actual, i ho fa defugint el fàcil-acomodatiu pamflet, i buscant en el profund i contradictori de la condició humana. Valent i hàbil ha sabut portar a l´escenari els esdeveniments que ha viscut la societat catalana en els darrers anys i que l´estàn condicionant i la marcaran per dècades. El moment clau, la tardor del 2017, des del criminal atemptat a les Rambles de Barcelona (27 de setembre), passant pel polèmic referèndum i la violenta i vergonyosa actuació de les forces de seguretat de l´estat (1 d´octubre), fins arribar a la precipitada i inútil declaració unilateral d´independència (27 d´octubre),  i els previsibles fets que va desencadenar.

Ho fa des del si d´una família catalana de classe mitja i a l´entorn de la taula del menjador, una taula que va girant per donar protagonisme als pensaments i opinions de cadascú dels seus membres, la mare, el pare, la filla gran i el fill petit, jove adolescent. La mare i la filla, més pròximes al pensament i el seny, el pare i el fill, més oberts a creure i a la rauxa. La mare i la filla més centrades en solucionar les realitats i problemes personals i el pare i el fill engrescats en la utopia col·lectiva. Amb ells i elles i la parella de la filla estan representades les diverses maneres de pensar d´aquesta societat catalana que ha quedat inevitablement fracturada i amb una incapacitat de poder afrontar els fets amb autèntica voluntat de diàleg, reconeixent errors i definint responsabilitats. Motiu pel que a falta de capacitat de conversa, s´eludeix el tema en els dinars amicals i familiars.

Però l´autor va més al fons i planteja també una crisi familiar, reflexa d´una crisi com a societat i que es transparenta a nivell mundial. Som una societat amb crisi, desorientada i necessitada d´una profunda transformació. Es més fàcil buscar el conflicte, que les solucions. Es més fàcil crear l´enemic que fer auto-crítica. Arribat aquest punt cal pensar en les responsabilitats de cadascú. Es lícit pecar d´ingenu formant part d´una massa il·lusionada, perseguint la utopia, sense adonar-se que tot i sent important ni tant sols arriba al 50 % de la totalitat dels habitants de Catalunya. Però es lícit que siguin també ingenus els polítics i ideòlegs o haurien de ser més responsables, tot hi que disposen de dates molt més fidedignes que el ciutadà de carrer?. Manipulació, mala fe, cobdícia? Voluntat que quan pitjor, millor? Demonitzar a qui no pensa com tu, no és una forma d´intolerància, per dir-ho de forma suau?

Moltes histories, Moltes preguntes, moltes respostes

Qui busca el diàleg, construeix.

Qui busca la confrontació, destrueix, i en tenim molts i dramàtics exemples al llarg de la història.    

 

Un autor prolífic i compromès

Jordi Casanovas es escriptor, dramaturg,  director i fundador i director d´art de la Sala Flyhard de Barcelona (2010-2013). Des dels seus inicis ha estat un autor i director interessat pels problemes que afecten a una societat, la nostra, amb profundes contradiccions. Cultivant teatre, amb textos propis i adaptacions i documentals, s’apropa als temes més polèmics. A La revolución (2009), dos programadors informàtics inventen un videojoc que no sols transforma el mercat si no la pròpia societat. El 2014, abordava en un documental, el tema Ruz-Bárcenas. El 2015, a Vilafranca, i també a l´entorn d´una taula feia una critica socials a través d´un menjar familiar amb motiu de les festes del poble i on emergien els secrets i rancors per culpa dels diners. El 2016, a Cervantes de Avellaneda, el protagonista busca a qui ha plagiat el seu llibre i també saber més de si mateix. El 2017, versiona a Strindberg, Danza Macabra-versión después de Strindberg). El mateix any, escriu Gazoline, protagonitzat per cinc joves de la “banlieu” parisenca. El 2018, es qüestiona els límits de l´humor a Mala broma. Aquell any en una ficció documental, Jauría, toca el tema del judici de La Manada. El 2018, a La danza de la venganza, toca el tema del divorci mal digerit i la batalla pel fill. Aquell any a Valenciana, la realitat no és suficiente, toca el tema de l´ èxtasi, eufòria i la por, a la València dels anys 90.  El 2020, a Sopar amb batalla, qüestiona les amistats interessades. Aquell any escriu, Alguns dies d´ahir….i el 2021, Kitchen, sobre els claveguerams de l´estat.   https://jordicasanovas.net

 

Un director no menys compromès

Ferran Utzet (Barcelona 1977), ha estat ajudant de direcció d´Oriol Broggi durant quatre anys i amb La Perla 29 i a l´espai de la Biblioteca de Catalunya, ha dirigit la majoria dels seus més destacats muntatges, La presa, de Conor-McPherson (2011), Traduccions-Translations, de Brian Friel (2014), Dansa d´agost (2016), premi Butaca al millor espectacle del 2016 i Un ningú i cent mil de Pirandello (2019). Recentment ha dirigit, Sopa de pollastre amb ordí, d´Arnold Wesker (2019), premi Butaca al millor espectacle del 2018, Esperant a Godot (2019) i El silenci dels telers (sobre les treballadores a les colònies tèxtils al segle XX, 2020). www.utzet.cat

Els actors.

Miriam Iscla i Abel Folk, son dos excel·lents actors sobradament coneguts. Els hi donarem protagonisme als joves, Marta Ossó, va destacar el 2019, en dos muntatges basats en textos de Sarah Kane, que es van poder veure a la Sala Atrium, Crave (Ansia) i Blasted (Rebentats, amb Pere Arquillué). Francesc Cuéllar es especialment conegut per interpretar a Germà en la sèrie Mercat Central.

 

Text: ferranbaile@gmail.com

 

  

Comentari pendent.