El poble navarrès d'Altsasu va ser l'escenari dels fets que relata aquest muntatge, una baralla a les portes del bar Koxka en la qual, ara fa gairebé set anys, es van veure implicats dos agents de la Guàrdia Civil i les seves parelles i alguns veïns de la localitat. Un agent va acabar amb un turmell trencat i dues persones van ser detingudes. La investigació seguia el seu curs quan el Colectivo de Víctimas del Terrorismo en el País Vasco va demanar a l'Audiència Nacional que el cas fos considerat delicte de terrorisme, amb tot el que això implica per als acusats. Transcripcions de declaracions dels protagonistes dels fets durant el judici, retalls de premsa i continguts apareguts a les xarxes socials serveixen per donar forma a un relat que s'aproxima als fets des de la ficció i sense prendre-hi partit, però d'una manera rigorosa i honesta.
El muntatge neix del projecte Cicatrizar del Nuevo Teatro Fronterizo de José Sanchís Sinisterra i Carlos José Reyes, que reclama un paper per a l'escena en la superació de conflictes i en la reflexió sobre el passat recent. Seguint aquesta línia, que reivindica el dret a la memòria i l'ús de la història en els projectes escènics, María Goiricelaya i la companyia La Dramática Errante han triat el cas Altsasu, tant per tal de preguntar-se per l'abús de l’ús del terme terrorisme com per buscar una cicatrització col·lectiva i no traumàtica del dolor generat per aquest cas. La Dramática Errante és una companyia creada per Ane Pikaza i María Goiricelaya, actuals directores del Festival de Teatre d'Olite, per desenvolupar projectes escènics que fomentin la reflexió i la millora social.
Una producció de La Dramática Errante.
A d'octubre de 2016, una baralla en un bar acaba amb una important fractura al peu d'un policia nacional. El que en qualsevol altre lloc seria tractat com un delicte de lesions, amb les penes conseqüents, a Altsasu és jutjat durant els mesos posteriors com a acte terrorista. La polèmica està servida.
Entre tuits, informatius i reportatges, el col·lectiu La Dramática Errante presenta una proposta teatral polièdrica que dona veu i teatralitza els diferents testimonis de tots els bàndols. Tot i que el protagonisme i la veu principal la tenen els joves d'Altsasu, condemnats de forma abusiva i amb un judici ple d'irregularitats, també escoltem el relat dels policies i les seves parelles, així com el de les mares dels dos. Som testimonis de la repressió i la injustícia, però també de l'assetjament i la por. En definitiva, dolor a totes bandes.
Quatre intèrprets defensen la multitud de personatges a un ritme ràpid i molt coreografiat. Tant les intepretacions com el vestuari i els tons cromàtics permeten distingir molt bé tots els canvis i, tot i que se'ns dona molta informació, la dramatúrgia i direcció de María Goiricelaya permet que l'assimilem pràcticament tota.
El tipus de peça recorda molt a l'exercici que Jordi Casanovas va fer a Jauría, basat en el cas de La Manada. La diferència principal és que en aquella ocasió el text es basava en la transcripció literal del judici, mentre que aquí es permeten fabular algunes parts de la història, com ara el seu dia a dia a la presó o les visites dels familiars. De fet, i tot i que el malson va començar un 15 d'octubre, l'obra fins i tot treu temps per reivindicar el folklore navarrès a través dels carnavals d'Altsasu i els seus rituals tradicionals, que se celebren el dia abans del Dimecres de Cendra.
Es tracta doncs d'una proposta de teatre documental que barreja ficció i realitat, amb elements efectius i efectistes. A més d'emocionar, l'espectacle és d'aquells que conviden a continuar el debat. El públic sortim immersos en aquesta història, amb ganes de compartir impressions i de saber-ne més. Benvingut sigui el diàleg si ens serveix per apaivagar l'odi.