Jordi Casanovas un dramaturg de ficció va estrenar-se en el teatre documental reproduint la declaració de Bárcenas al jutge Ruz (Ruz-Bárcenas). No hi va posar ni una paraula de més. En tot cas va reduir l'acta judicial per donar-li el ritme teatral indispensable. Anys més tard, feia una obra inspirada en l'1-O i les seves conseqüències polítics i socials (Alguns dies d'ahir). En aquest cas, partia d'uns fets reals i els introduia en una família tipus catalana. Ara, La Dramática Errante presenta Altsasu, una valenta hibridació entre el teatre documental i la realitat ficcionada. És lícit barrejar realitat i ficció? Sí, si es fa de manera honesta, provant d'ampliar opinió tancada personal a partir del punt de vista de l'altre. La peça,que s'inclou di s delcicle Cicatrices que impilsa Sanchis Sinisterra coincideix amb un treball anterior d'una altra companyia basca, en la que ficciona les trobades entre un familiar d'una víctima d'ETa i un terrorista que li vol demanar perdó (La mirada del otro). Efectivament, tots dos treballs retraten la necessitat d'escoltar i la ocnstatació d'una ferida oberta que no troba com cicatritzar (sovint per culpa de la gesticulació política per treure rèdit electoral)
Altsasu inclou a les pesquisses judicials, el context de la festa en què es va produir la baralla i les veus de les mares dels implicats (tant Guàrdia Civil com acusats). El que hauria estat sentenciat amb una pena de desordre es va convertir en mediàtic quan hi va entrar l’Audiència acceptant la hipòtesi que es tractava de terrorisme. La dramatúrgia ensenya les tensions evidents entre els militars del destacament i el veïnat que prefereix que marxin del municipi: hi ha una desconfiança mútua teixida en anys de terrorisme, que es manté latent tot i que hagi desaparegut la banda terrorista. Però és una ombra que serveix per atiar l’odi i una venjança institucional. El muntatge recull les proves no tingudes en compte en la sentència (els agents no presentaven cops en les parts del cos que s’utilitzen per protegir-se dels cops). Hi havia declaracions no firmades que s’havien tergiversat... Però també és cert que la xicota que va provar de protegir-lo es va sentir aïllada de la festa dels seus amics d’infància. I que els pares sempre volen protegir els seus fills, tinguin la ideologia que tinguin.
És evident que el zel de l’Audiència a Altsasu amb les causes dels CDR són similars, encara que a Catalunya no s’hauria produït ni tan sols aquesta baralla. L’obra exigeix un treball interpretatiu generós dels actors, en una coreografia constant. Potser el que aporta novetats al cas mediàtic (sovint amb les tintes carregades per la premsa espanyola) és la referència a un folklore que banya els joves amb sang per garantir prosperitat per viure en pau. Aquell pou fèrtil dels Kukai Dantza (Erritu però sobretot Gelajauziak o Oskara) ensenya la part més ancestral d'una cultura que se sent orgullosa i que vol reivindicar-se sense concessions.
