Bluf

Teatre

informació obra


Companyia:
Cia La Calòrica
Autoria:
Joan Yago
Direcció:
Israel Solà
Intèrprets:
Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Marc Rius, Júlia Truyol
Escenografia:
Albert Pascual
Vestuari:
Albert Pascual
Il·luminació:
Elisenda Rodríguez
So:
Josep Sànchez-Rico
Caracterització:
Lucho Soriano
Producció:
Cia. La Calòrica, Premi Quim Masó 2014
Estrena:
Estrena a Temporada Alta 2014
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí


Imaginari de novel·la gràfica, personatges ofegats en la insatisfacció, que no volen triar per por a perdre i, per tant, perden perquè no tenen el coratge de triar. En la confluència de tot d’històries creuades, descobrim individus que desitgen canviar de vida per ser feliços, mentre pateixen per un sentiment de recança que tem que la vida els hagi passat... de llarg! Si us agrada el desolat món contemporani dels còmics de Charles Burns, Daniel Clowes o Chris Ware, no us perdeu aquesta barreja de realisme íntim i de comèdia àcida, concisa i explosiva com una onomatopeia. L’últim premi Quim Masó de teatre, de nou, a Temporada Alta.

Crítica: Bluf

06/10/2015

Estructura teatral en píndoles

per Andreu Sotorra

Una dotzena de personatges. Una sèrie d'accions que s'entrecreuen. Estructura teatral en píndoles. Sensació de vinyetes. Són ingredients del còmic, de la novel·la gràfica, del curt i de l'animació. I són els ingredients d'aquest espectacle espaterrant i surrealista, però que, quan té atrapats els espectadors, sempre mira de tocar de nou de peus a terra amb una dosi de realisme brut.

L'autor Joan Yago (Barcelona, 1987) viu una temporada de glòria. Repassi's, si no, la cartellera més recent: 'Sobre el fenomen de les feines de merda', 'La nau dels bojos', 'Editto Bulgaro', 'You say Tomato'... A més d'haver obtingut el premi Ciutat d'Alzira l'any passat, els premis Adrià Gual i Quim Masó, aquest precisament per l'obra 'Bluf'.

El desencant, la frustració, la recerca de la felicitat, la utopia, la frontera entre la moralitat i la immoralitat són elements que planen en les obres de Joan Yago, adaptador també de l'obra 'Translations' (La Perla 29), del recentment desaparegut Brian Friel. En aquesta peça d'autoria pròpia, 'Bluf', tots aquests elements es reflecteixen en cadascun dels personatges: el qui va néixer amb quatre dits a cada peu i una discapacitat de per vida, l'empresari caracteritzat amb cap d'abella que s'enfonsa en el negoci, les dues quinquis lesbianes que fan la pell al primer que troben per un carreró fosc, la funcionària (amb sorpresa final) d'una oficina de col·locació, la parella antinatura que decideix trencar, la noia que busca desesperadament una feina, la noia que és acomiadada del seu lloc de treball per reajustar la plantilla, el xicot d'una oenagé dedicada a salvar les abelles, la nena que vol un gelat i no sap quin vol, l'encarregat milhomes d'un bar musical, el cantautor de vermell amb malles que fa una versió catalana de la peça 'My name is Sue', de Johnny Cash, canviada aquí per 'El meu nom és Mercè'... (...)

L'enllaç a Youtube no està disponible.

Trivial