Bluf

Teatre

informació obra


Companyia:
Cia La Calòrica
Autoria:
Joan Yago
Direcció:
Israel Solà
Intèrprets:
Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Marc Rius, Júlia Truyol
Escenografia:
Albert Pascual
Vestuari:
Albert Pascual
Il·luminació:
Elisenda Rodríguez
So:
Josep Sànchez-Rico
Caracterització:
Lucho Soriano
Producció:
Cia. La Calòrica, Premi Quim Masó 2014
Estrena:
Estrena a Temporada Alta 2014
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí


Imaginari de novel·la gràfica, personatges ofegats en la insatisfacció, que no volen triar per por a perdre i, per tant, perden perquè no tenen el coratge de triar. En la confluència de tot d’històries creuades, descobrim individus que desitgen canviar de vida per ser feliços, mentre pateixen per un sentiment de recança que tem que la vida els hagi passat... de llarg! Si us agrada el desolat món contemporani dels còmics de Charles Burns, Daniel Clowes o Chris Ware, no us perdeu aquesta barreja de realisme íntim i de comèdia àcida, concisa i explosiva com una onomatopeia. L’últim premi Quim Masó de teatre, de nou, a Temporada Alta.

Crítica: Bluf

04/10/2015

Kafka estaría orgulloso

per Elisa Díez

(...) Yoan Yago vuelve a tirar del humor, la imaginación, el surrealismo presentados en bloques cortos pero directos y que nos llenan de reflexión y carcajada a partes iguales, Bluf tiene historia, no seria de aquellas con principio, nudo y desenlace pero si observamos un desarrollo de los personajes, lo cual se agradece. Excelente puesta en escena y dirección de Israel Solà que ha sabido sacarle todo el jugo a la hilaridad de los personajes, midiendo al milímetro los tiempos.

No puedo parar de reír al recordar la interpretación de extremos de Aitor Galisteo, geniales son también las interpretaciones tanto en río como separadas de Júlia Truyol y Esther López. Y Xavi Francés entre la ternura y la lástima se sigue coronando como uno de los nuevos grandes cómicos del país.

Admito que desconozco la cultura de las novelas gráficas norteamericanos en las que se basa la puesta en escena, pero el surrealismo de la pieza es digno de mención. Como, a mi entender, resulta tan poco chocante (cosa que puede preocupar) ver al hombre abeja sentado en el sofá. Lejos de la ciencia-ficción estadounidense, Kafka estaría orgulloso. (...)

L'enllaç a Youtube no està disponible.

Trivial