Bluf

informació obra



Companyia:
Cia La Calòrica
Autor:
Joan Yago
Direcció:
Israel Solà
Intèrprets:
Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Marc Rius, Júlia Truyol
Escenografia:
Albert Pascual
Vestuari:
Albert Pascual
Il·luminació:
Elisenda Rodríguez
So:
Josep Sànchez-Rico
Caracterització:
Lucho Soriano
Producció:
Cia. La Calòrica, Premi Quim Masó 2014
Estrena:
Estrena a Temporada Alta 2014
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí


Imaginari de novel·la gràfica, personatges ofegats en la insatisfacció, que no volen triar per por a perdre i, per tant, perden perquè no tenen el coratge de triar. En la confluència de tot d’històries creuades, descobrim individus que desitgen canviar de vida per ser feliços, mentre pateixen per un sentiment de recança que tem que la vida els hagi passat... de llarg! Si us agrada el desolat món contemporani dels còmics de Charles Burns, Daniel Clowes o Chris Ware, no us perdeu aquesta barreja de realisme íntim i de comèdia àcida, concisa i explosiva com una onomatopeia. L’últim premi Quim Masó de teatre, de nou, a Temporada Alta.

Crítica: Bluf

25/09/2015

Riu mentre penses què vols

per Núria Cañamares

Bluf respon a la necessitat de preguntar-nos què és “exactament” el que volem i, si cal, fer el pas per mirar d’aconseguir-ho. A través d’una vintena d’escenes –interpretades per 5 actors que, camaleònicament, representen 12 personatges– desplega una trama filada per dues històries principals: la d’un noi que va néixer amb quatre dits a cada peu i que, cansat d’aixecar-se per tornar a caure, ha optat per una vida tan còmoda com insulsa; i la d’una noia que, acomiadada de la feina, se li obre de cop tot un món que fins aleshores ignorava per inabastable. La resta són la parella, unes moteres, una funcionària, un cantautor, uns empresaris... (per cert, el director de la multinacional té cap d’abella).

En disseccionar l’obra es pot veure la cura amb què es presenta cadascuna de les vides, moltes de les quals són paral·leles, però poden arribar a creuar-se circumstancialment. El director de Bluf, Israel Solà, diu que la dramatúrgia (de Joan Yago) s’inspira en la novel·la gràfica nord-americana contemporània i, certament, les escenes semblen un serial de vinyetes perfectament delimitades per transmetre tot el que han d’explicar de la manera més concisa possible, tant narrativament com visual. De durades diferents, però majoritàriament curtes, algunes són només un dibuix ja suficient per avançar la història. La música i l’escenografia estàtica que permet la recreació de diferents espais contribueixen a dotar d’agilitat i ritme la peça. L’hora i mitja passa volant.

La temàtica no és pas nova, però arriba tenyida d’actualitat en una societat on l’univers laboral està prou tocat i els ciutadans –especialment el col·lectiu jove– es troben ben perduts. Qui vulgui riure’s de tot plegat i endur-se més d’una sorpresa té la possibilitat de gaudir d’una comèdia tan real com histriònica, confeccionada amb un humor intel·ligent que convida a reflexionar una mica sobre qui som i cap a on anem.


L'enllaç a Youtube no està disponible.

Trivial