Bluf

Teatre

informació obra


Companyia:
Cia La Calòrica
Autoria:
Joan Yago
Direcció:
Israel Solà
Intèrprets:
Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Marc Rius, Júlia Truyol
Escenografia:
Albert Pascual
Vestuari:
Albert Pascual
Il·luminació:
Elisenda Rodríguez
So:
Josep Sànchez-Rico
Caracterització:
Lucho Soriano
Producció:
Cia. La Calòrica, Premi Quim Masó 2014
Estrena:
Estrena a Temporada Alta 2014
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí


Imaginari de novel·la gràfica, personatges ofegats en la insatisfacció, que no volen triar per por a perdre i, per tant, perden perquè no tenen el coratge de triar. En la confluència de tot d’històries creuades, descobrim individus que desitgen canviar de vida per ser feliços, mentre pateixen per un sentiment de recança que tem que la vida els hagi passat... de llarg! Si us agrada el desolat món contemporani dels còmics de Charles Burns, Daniel Clowes o Chris Ware, no us perdeu aquesta barreja de realisme íntim i de comèdia àcida, concisa i explosiva com una onomatopeia. L’últim premi Quim Masó de teatre, de nou, a Temporada Alta.

Crítica: Bluf

26/07/2015

TEATRE ACTUAL, JOVE, DIRECTE, A PEU DE CARRER

per Ferran Baile

Un espectacle fresc i actual, dotze històries de personatges del carrer, portat a un ritme quasi bé cinematogràfic, amb tocs de còmic, amb un humor directe i corrosiu i amb una companyia jove, a tenir molt en compte, plena de trempera i coses per dir. Vida quotidiana, elements naturalistes i fantàstics es barregen en aquestes dotze històries, en les que d´una manera o una altre hi som tots reflexats.

Tot comença amb un nadó que neix amb quatre dits a cada peu, el que el porta a una perpètua inestabil.litat i ja de gran a viure acomplexat i pendent de l´ajut d´un bastó. “Diuen que per que no et caiguis tantes vegades, cal no aixecar-se, però jo prefereixo aixecar-me una i una altre vegada malgrat que torni a caure”.

El fet es aplicable a tots els ordres de la vida. Una noia és acomiadada desprès de set anys a l´empresa. “Volem que sàpigues que ets una magnífica treballadora i estem molt contents amb tu, però les coses són com són i hem de reduir personal”. Un noi que fa enquestes al carrer somia en poder-se guanyar la vida com a cantant. Ha creat el personatge de l´Home Vermell  i es presenta a un concurs cantant la cançó My name is Sue, (traduïda El meu nom és Mercè), de Johnny Cash, sobre un noi al que el seu pare li posa nom de dona per que sigui un home dur i aprengui a defensar-se a la vida. Personatges quotidians, enamoraments i desanamoraments, il.lusions i perdues i la recerca continua de la felicitat, d´allò que ens rescati de la insatisfacció, de la frustració.

Impressionant el final, que no desvetllaré. Com un so pot expressar molt més que cent paraules.

Aquest espectacle va guanyar el premi Quim Masó 2014. Un espectacle molt recomanable per a qualsevol tipus de públic, a partir dels 15 anys. Per gent jove i no tan jove. No és un espectacle del tot rodó, però té els suficients ingredients per recomanar-lo entre el millor i més interessant de la temporada.

Tots els elements estan molt ben treballats. La dramatúrgia (Joan Yago), consistent i molt ben armada. La direcció, (Israel Solà) àgil i amb gran sentit del ritme. L´escenografia (Albert Pascual), molt ben pensada per permetre tres nivells d´acció i l´interpretació coral potent i ben matisada, compaginant a la perfecció les escenes còmiques amb les dramàtiques i amb tots els elements tragicòmics d´algunes situacions. Esther Lòpez, Julia Truyol, Aitor Galisteo Rocher, Xavi Francés (corprenedor en el personatge del noi amb quatre dits) i Marc Rius (especialment brillant amb l´home de vermell i la nena que va a buscar un gelat), tots ells nascuts a la decada dels 80.

Una companyia amb moltes calories

M´havien parlat diversos companys-es d´aquesta nova companyia La Calòrica, i m´havian parlat molt bé. Em fa vergonya confessar que no he vist els seus anteriors muntatges (he estat un temps allunyat de l´entorn teatral), si bé en tenia molt bones referències.  Em vaig perdre per poc, però espero recuperar-les en la mida de lo possible, La Nau dels bojos (Premi Adrià Gual 2012-Festival Grec 2013), sobre el sentiment de deriva contemporani, L´editto búlgaro (Cuina Festival Grec-2012), comèdia crítica sobre un escàndol a l´Italia Berlusconiana i Sobre els fenòmens de les feines de merda (Teatre Tantarantana-2015).

Us aconsellem una visita a la seva ben treballada web, www.lacalorica.com

Text : ferranbaile@gmail.com


L'enllaç a Youtube no està disponible.

Trivial