Bodas de sangre

informació obra



Direcció:
Oriol Broggi
Intèrprets:
Ivan Benet, Nora Navas, Pau Roca, Clara Segura, Montse Vellvehí
Composició musical:
Joan Garriga, Frans Krása
Músics:
Joan Garriga, Marià Roch, Marc Serra
Escenografia:
Oriol Broggi
Vestuari:
Berta Riera
Il·luminació:
Pep Barcons
So:
Damien Bazin
Vídeo:
Francesc Isern
Ajudant de direcció:
Anna Castells
Autor:
Adolf Hoffmeister
Coreografia:
Gil Roman
Sinopsi:

La tragèdia és l'element fonamental d'aquesta història plena de simbolismes en la qual els costums i la tradició desfermen la tragèdia en la vida d'uns personatges guiats pels seus impulsos vitals. Passions, gelosia, sentiments ombrívols i, com a final, una mort que només la força de l'amor és capaç de vèncer. Oriol Broggi, director del muntatge, ha vist l'obra com un llarg poema protagonitzat pel nuvi i la núvia, per Leonardo i la seva dona. Al voltant d'ells es desenvolupa un seguit d'escenes marcades per les entrades i sortides d'uns personatges forts i secs, habitants d'un paisatge fet del blanc de la calç de les parets i del vermell de la sang. Un planter d'actors i actrius excepcionals, entre els quals Clara Segura i Nora Navas, donen vida a un muntatge on la música té, també, un protagonisme especial. I és que la interpreta, en directe, Joan Garriga, un acordionista i cantant que ha donat vida a dos projectes musicals que han quedat incrustats en la memòria musical de tota una generació de catalans i catalanes: Dusminguet i La Troba Kung-Fú.

Signa la posada en escena Oriol Broggi, un director premiat repetidament per muntatges com ara L’orfe del clan dels Zhao, Incendis i Antígona, però que ha signat també posades en escena tan recordades com Al nostre gust, una creació del 2015; Una giornata particolare, d'Ettore Scola o Cels, de Wajdi Mouawad.

Espectacle finalista al Premi de la Crítica 2017

Finalista a la direcció (Oriol Brogi) al Premi de la Crítica 2017

Finalista a l'actriu (Nora Navas) al Premi de la Crítica 2017

Premi de la crítica 2017 a la composició musical (Joan Garriga)

Finalista a la il·luminació (Pep Barcons) al Premi de la Crítica 2017


Crítica: Bodas de sangre

11/07/2017

Tot és sublim

per Toni Polo

Tot és sublim. L’autor, sempre vigent, sempre amb coses a descobrir-nos; l’espai, aquesta sorra de la Biblioteca tan característica ja d’aquest teatre, ara tan granadina; els personatges i els intèrprets, tan profunds els primers com els segons; la trama, tan dura, tan trista, tan noble; la música, tan propera i tan evocadora... Tot està a lloc, fins i tot el cavall (Juguetón), que creua l’arena com la mort. Hem arribat a un punt que l’espectador més que tenir ganes de veure Lorca a la Biblioteca, el que té són ganes de confirmar que, una altra vegada (com amb Luces de Boehemia, per exemple), Broggi i La Perla han armat un clàssic espanyol amb majúscules, com correspon.

Fidel a la història i al text, tot en l’obra ens atrapa des del primer moment. Les interpretacions són sublims. Clara Segura i Nora Navas, que s’intercanvien amb tota naturalitat els papers, fan l’efecte que no hi ha actrius capaces de donar vida a aquella mare i a aquella filla. Però la resta del repartiment és idènticament digna d’elogi. La trama, la intriga i la por van creixent a mida que anem descobrint els enigmes que amaga la relació amorosa i, sobretot, la fatídica relació familiar, que no oblida ni perdonarà.

Aquest desenllaç que es preveu fatal ve contingut pel text, per les interpretacions, per les mirades, però també per la música. Joan Garriga i Marià Roch, sense abandonar el perfil de La Troba Kung-fu, es mimetitzen i participen en l’acció, juntament amb el Marc Serra. Un senzill raspat de guitarra, una cançó, paraules cantades de Lorca o, fins i tot, un toc western amb l’harmònica acaben d’encorsetar una obra rodona, ben conduïda i ben tancada.