Bodas de sangre

Teatre

informació obra


Direcció:
Oriol Broggi
Intèrprets:
Ivan Benet, Nora Navas, Pau Roca, Clara Segura, Montse Vellvehí
Composició musical:
Joan Garriga, Frans Krása
Interpretació musical:
Joan Garriga, Marià Roch, Marc Serra
Escenografia:
Oriol Broggi
Vestuari:
Berta Riera
Il·luminació:
Pep Barcons
So:
Damien Bazin
Vídeo:
Francesc Isern
Ajudantia de direcció:
Anna Castells
Autoria:
Adolf Hoffmeister
Coreografia:
Gil Roman
Sinopsi:

La tragèdia és l'element fonamental d'aquesta història plena de simbolismes en la qual els costums i la tradició desfermen la tragèdia en la vida d'uns personatges guiats pels seus impulsos vitals. Passions, gelosia, sentiments ombrívols i, com a final, una mort que només la força de l'amor és capaç de vèncer. Oriol Broggi, director del muntatge, ha vist l'obra com un llarg poema protagonitzat pel nuvi i la núvia, per Leonardo i la seva dona. Al voltant d'ells es desenvolupa un seguit d'escenes marcades per les entrades i sortides d'uns personatges forts i secs, habitants d'un paisatge fet del blanc de la calç de les parets i del vermell de la sang. Un planter d'actors i actrius excepcionals, entre els quals Clara Segura i Nora Navas, donen vida a un muntatge on la música té, també, un protagonisme especial. I és que la interpreta, en directe, Joan Garriga, un acordionista i cantant que ha donat vida a dos projectes musicals que han quedat incrustats en la memòria musical de tota una generació de catalans i catalanes: Dusminguet i La Troba Kung-Fú.

Signa la posada en escena Oriol Broggi, un director premiat repetidament per muntatges com ara L’orfe del clan dels Zhao, Incendis i Antígona, però que ha signat també posades en escena tan recordades com Al nostre gust, una creació del 2015; Una giornata particolare, d'Ettore Scola o Cels, de Wajdi Mouawad.

Espectacle finalista al Premi de la Crítica 2017

Finalista a la direcció (Oriol Brogi) al Premi de la Crítica 2017

Finalista a l'actriu (Nora Navas) al Premi de la Crítica 2017

Premi de la crítica 2017 a la composició musical (Joan Garriga)

Finalista a la il·luminació (Pep Barcons) al Premi de la Crítica 2017


Crítica: Bodas de sangre

20/06/2018

Un Lorca predestinat a perdurar en la memòria teatral

per Teresa Ferré

Hi ha espectacles predestinats a perdurar en la memòria. "Bodas de sangre", el debut d’Oriol Broggi dirigint una obra de Federico García Lorca, n’és un. Tan inoblidable com aquell bateig lorquià de Calixto Bieito amb "La Casa de Bernarda Alba" (1998) que encara recordem. El poeta ha entrat a l’univers de la Biblioteca de Catalunya al galop i lliure de drets. Els de La Perla 29 ho han tingut clar i, vist el muntatge, el llistó està francament alt.

L’embolcall tendeix al buit. Domini de l’elegància de l’espai diàfan, públic a quatre bandes , il·luminació que combina la calidesa i fins i tot xafogor de les terres andaluses amb la fredor de la nit de lluna plena i la mort. Pocs elements i ben característics, com la cadira o la gerra d’aigua de porcellana. Vestuari sobri, negre de dol excepte la mantellina blanca de la núvia i recursos ben resolts com l’ús de la tela per emular el broll de la sang.

La proposta estètica és un encert de ple, perquè  la veritable protagonista del muntatge és la Paraula. Vers de ganivet, poesia que arrenca de l’entranya, cultura popular en estat pur. Música a l’estil del poeta, per això cal destacar el treball de Joan Garriga, que fa un pas determinant en la seva carrera escènica amb La Perla 29.  I un símbol d’aquest text i de l’univers de l’autor que es convertirà sens dubte en la icona més singular d’aquesta posada en escena: Juguetón, cavall d’imponent presència que hipnotitza el públic  a cada aparició.

Res de tot això tindria sentit sense els intèrprets.  Convicció per fer entenedors tots els versos, temps que s’escola sense adonar-se’n, combinació de gest, paraula,cant  i silenci  que arrenca l’emoció en més d’una ocasió. Que em perdonin els bons treballs d’Ivan Benet i Pau Roca, però aquesta és una funció en femení i on manen per sobre de tot Nora Navas i Clara Segura. Majúscules interpretacions,  personatges intercanviables per a reunir en dues actrius el paradigma de la dona lorquiana: tota ella patiment, determinació i coratge.

Aquest "Bodas de Sangre" és, en conjunt, un batec de germanor, d’aquella fraternitat republicana que un bon dia va ser exterminada. Impressionant imatge dels dos cossos masculins amortallats, record de les exhumacions actuals que  retornen la dignitat als milers d’esquelets escampats per fosses comunes. Doble tragèdia, la dels protagonistes i la de l’autor, encara desaparegut.

Broggi, però, posa el punt i final jugant al teatre dins el teatre i homenatjant un dels projectes culturals més coneguts i respectats de la II República. Alegria musical de la tropa de La Perla 29 convertida en evocació de la joventut universitària de La Barraca que va recórrer terres peninsulars per difondre el teatre dels clàssics, entre els quals avui brilla indiscutiblement  Federico García Lorca, el seu fundador.

Article publicat a Butxaca (juny de 2017)