Camargate

Teatre

informació obra


Dramatúrgia:
Jorge-Yamam Serrano, Nico Aguerre
Companyia:
Cía. La Rueda, Cia. KUNSTant
Ajudantia de direcció:
Nico Aguerre
Intèrprets:
Cristina Gámiz, Anna Sabaté, Jorge-Yamam Serrano / Pep Duran, Paula Arbós, Ramon Bonvehí
Sinopsi:

L'11 de març de 2015 s'estrenava  l'obra Camargate, de la mà de la companyia Jorge-Yamam / TeatrodeCerca (Catalunya). Camargate forma part d'El Cicló, Cicle de Companyies Independents de Barcelona.

Camargate és una recreació teatral basada en la famosa conversa en el restaurant La Camarga de la líder del PPC Alicia Sanchez Camacho i Victoria Álvarez (ex-amant de Jordi Pujol fill) enregistrada per Método 3.

A partir de la gravació real de la conversa d'aquests personatges es construeix una "ficció teatral real" que va més enllà. Es teatralitzen altres documents reals que mostren, gairebé d'una manera esperpèntica i còmica, com funciona la corrupció, la nostra política i els seus passadissos.

TeatrodeCerca i La Rueda, després d'haver produït Que vaya bonito (Premi Moritz-FiraTàrrega 2012 millor espectacle i nominat-finalista Premis Max Millor Espectacle Revelació 2014, entre d'altres) tornen a escena amb Camargate.

Amb aquest projecte volen contribuir a la transparència, a la llibertat i a que el teatre torni a connectar amb el públic i la societat en la que viu. L'art i més concretament el teatre pot tenir sentit arribant allà on el periodisme no pot arribar.

L'obra Camargate es desenvolupa a la perfecció entre la rigorositat del teatre documental i la comèdia més esbojarrada.

Crítica: Camargate

13/12/2015

Brillante retrato de una sociedad corrupta

per Elisa Díez

(...) Lejos del aburrimiento, la obra nos sumerge en la política de la risa, las maravillosas interpretaciones de Cristina Gámiz como Antonia Sanchís Cemacha, más que notable retrato en modos, actitudes y manera de hablar que te hace olvidar el original, si esta vez la copia superada (de lejos) al original; Anna Sabaté como Bibi Alves nos muestra los estereotipos de un personaje que esconde muchos puntos oscuros.

Poder, aspiraciones, frustraciones, y los trapos sucios de una sociedad política que tiene mucho que lavar todavía. El espacio escénico a platea italiana con una gran mesa encima del escenario, simplicidad y unas más que efectivas proyecciones, harán que el público ponga cara a los susodichos corruptos que también se han dado cita en la velada.

En poco más de una hora, todo queda expuesto, el ritmo ha sido un no parar y los espectadores salen informados pero con una sonrisa entre los dientes, porque aunque llevan mucho tiempo robándonos, al menos seamos felices que sólo es una obra de teatro, ¿o no?

Trivial