Camargate

Teatre

informació obra


Dramatúrgia:
Jorge-Yamam Serrano, Nico Aguerre
Companyia:
Cía. La Rueda, Cia. KUNSTant
Ajudantia de direcció:
Nico Aguerre
Intèrprets:
Cristina Gámiz, Anna Sabaté, Jorge-Yamam Serrano / Pep Duran, Paula Arbós, Ramon Bonvehí
Sinopsi:

L'11 de març de 2015 s'estrenava  l'obra Camargate, de la mà de la companyia Jorge-Yamam / TeatrodeCerca (Catalunya). Camargate forma part d'El Cicló, Cicle de Companyies Independents de Barcelona.

Camargate és una recreació teatral basada en la famosa conversa en el restaurant La Camarga de la líder del PPC Alicia Sanchez Camacho i Victoria Álvarez (ex-amant de Jordi Pujol fill) enregistrada per Método 3.

A partir de la gravació real de la conversa d'aquests personatges es construeix una "ficció teatral real" que va més enllà. Es teatralitzen altres documents reals que mostren, gairebé d'una manera esperpèntica i còmica, com funciona la corrupció, la nostra política i els seus passadissos.

TeatrodeCerca i La Rueda, després d'haver produït Que vaya bonito (Premi Moritz-FiraTàrrega 2012 millor espectacle i nominat-finalista Premis Max Millor Espectacle Revelació 2014, entre d'altres) tornen a escena amb Camargate.

Amb aquest projecte volen contribuir a la transparència, a la llibertat i a que el teatre torni a connectar amb el públic i la societat en la que viu. L'art i més concretament el teatre pot tenir sentit arribant allà on el periodisme no pot arribar.

L'obra Camargate es desenvolupa a la perfecció entre la rigorositat del teatre documental i la comèdia més esbojarrada.

Crítica: Camargate

16/03/2015

Una bona demostració que, sovint, la realitat política es satiritza a ella mateixa sense necessitat de més additius

per Ramon Oliver

Ni sofisticada tecnologia punta, ni nassos: a casa nostra, per practicar  l’espionatge polític capaç de fer trontollar governs (  però, pel que es veu, no pas de fer caure a presidentes que, de moment, continuen presidint el seu partit com si res)  en tenim prou amb un micro d’aquests de tota la vida ficat al gerro d’un restaurant. Entre un plat de salmorejo típicament cordovès i un d’arròs caldós genuïnament català ( tots dos, regats amb generoses quantitats de vi blanc) , les impagables Alícia i  Victoria ( eixeridament encarnades en Cristina Gámiz i Anna Sabaté) , fan que  l’esperpent nacional adobat amb bones quantitats de corrupció ,segui  a taula tal i com va néixer. I és que quan el menú original resulta tan gustós, no cal afegir-li més condiments. Seguint una fórmula aplicada també  per algun altre espectacle recent  ( sense anar més lluny, el “ Ruiz-Bárcenas” de Jordi Casanovas), Jorge-Yamam Serrano i la gent de TeatrodeCERCA opten per deixar parlar a les protagonistes seguint fil per randa les paraules que van pronunciar al llarg d’aquell dinar revelador , i que van quedar enregistrades per a la posteritat. Sens dubte, deixar que la comicitat grotesca però alhora també patètica  i alarmant de tot plegat, sorgeixi  del document enregistrat, resulta tot un encert. D’una banda, perquè, com ja ha quedat clar, quan es diuen coses com les que es van dir al llarg de la distesa trobada, les tintes ja estan prou carregades com per carregar-les encara més. I de l’altra, perquè d’aquesta manera la caricatura no es menja mai els personatges , i aquests ( fins i tot el gran absent del dinar, tan present  alhora  al llarg de tot l’àpat ) , encara que puguin resultar ridículament humorístics, no deixen de semblar alhora creïblement humans, i fins i tot de mostrar-nos les seves ben humanes febleses. Alicia, Victoria i Jordi cobren així una entitat potser fins i tot més alegrement torbadora que si se’ns haguessin presentat com a purs ninots.


Trivial