Camargate

informació obra



Dramatúrgia:
Jorge-Yamam Serrano, Nico Aguerre
Companyia:
Cía. La Rueda, Cia. KUNSTant
Ajudant de direcció:
Nico Aguerre
Intèrprets:
Cristina Gámiz, Anna Sabaté, Jorge-Yamam Serrano / Pep Duran, Paula Arbós, Ramon Bonvehí
Sinopsi:

L'11 de març de 2015 s'estrenava  l'obra Camargate, de la mà de la companyia Jorge-Yamam / TeatrodeCerca (Catalunya). Camargate forma part d'El Cicló, Cicle de Companyies Independents de Barcelona.

Camargate és una recreació teatral basada en la famosa conversa en el restaurant La Camarga de la líder del PPC Alicia Sanchez Camacho i Victoria Álvarez (ex-amant de Jordi Pujol fill) enregistrada per Método 3.

A partir de la gravació real de la conversa d'aquests personatges es construeix una "ficció teatral real" que va més enllà. Es teatralitzen altres documents reals que mostren, gairebé d'una manera esperpèntica i còmica, com funciona la corrupció, la nostra política i els seus passadissos.

TeatrodeCerca i La Rueda, després d'haver produït Que vaya bonito (Premi Moritz-FiraTàrrega 2012 millor espectacle i nominat-finalista Premis Max Millor Espectacle Revelació 2014, entre d'altres) tornen a escena amb Camargate.

Amb aquest projecte volen contribuir a la transparència, a la llibertat i a que el teatre torni a connectar amb el públic i la societat en la que viu. L'art i més concretament el teatre pot tenir sentit arribant allà on el periodisme no pot arribar.

L'obra Camargate es desenvolupa a la perfecció entre la rigorositat del teatre documental i la comèdia més esbojarrada.

Crítica: Camargate

13/03/2015

Teatre impúdic que mostra cristal·lí la política de baixa estofa

per Jordi Bordes

La ficció ens transporta a la realitat. "Camargate" demostra que la política pot ser de molt baixa estofa. Però no només això. També que en les converses en un saló reservat de restaurant hi ha tantes mentides i trampes com en una institució que només denuncien per difamar i perjudicar l'enemic polític. Així mateix en alguns mitjans de comunicació que només informen per tergiversar la realitat i posar-la al color que més els convingui, sense donar espai a la rèplica, impunement. 

El to de comèdia és obligat, vista la magnitud de la conversa. La interpretació frega la caricatura del "Polònia". Però és que avui tot el sigui recrear la política (catalana, estatal o sideral) ressona a aquest programa d'humor. Amb el material (amb la mateixa protecció judicial que la declaració de Bárcenas al jutge rus, pel cas de la caixa B del PP) les actrius recreen una escena que frega el "Mortadelo i Filemó" quan s'escolta la gravació real d'una veu anònima revelant on deixen la còpia (a la paperera del costat de l'estàtua de "un niño con un botijo" de la plaça Urquinaona).

Trivial