Canto jo i la muntanya balla

informació obra



Direcció:
Guillem Albà, Joan Arqué
Dramatúrgia:
Clàudia Cedó
Intèrprets:
Ireneu Tranis, Anna Sahun, Diego Lorca, Laura Aubert, Caterina Tugores, Amaia Miranda
Il·luminació:
Sylvia Kuchinow
Escenografia:
Alfred Casas, Laura Clos (Closca)
Vestuari:
Nidia Tusal
So:
Joan Gorro
Composició musical:
Judit Neddermann
Autor:
Irene Solà
Sinopsi:

A Canto jo i la muntanya balla prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius. Un terreny fèrtil per deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d’explicar històries. Un lloc, potser, per començar de nou; un lloc per a una certa redempció.

Crítica: Canto jo i la muntanya balla

01/03/2021

La imaginació mou muntanyes

per Manuel Pérez i Muñoz

El 2019 Irene Solà publica la seva segona novel·la que es converteix ràpidament en un fenomen literari. Ara, l’adaptació teatral de 'Canto jo i la muntanya balla' a la Biblioteca de Catalunya suposa també un revulsiu, una de les sorpreses escèniques de la temporada. De cap manera es tractava d’un èxit fàcil de trasplantar: és un llibre amb un alt voltatge líric en què el testimoni de la narració passa d’humans a animals, de vius a morts, dels núvols als bolets. El relat coral es contagia a la companyia amb un desplegament d’imaginació apuntalat amb economia d’elements pels directors Guillem Albà i Joan Arqué, gent de circ que sap domar el risc des de l’artesania (...)

LLEGEIX LA CRÍTICA SENCERA AL MITJÀ