Claudia

informació obra



Producció:
La Conquesta del Pol Sud , Centre d'Arts Escèniques de Terrassa
Autor:
Claudia Victoria Poblete Hlaczik, Carles F. Giua, Eugenio Szwarcer
Intèrprets:
Claudia Victoria Poblete Hlaczik, Carles F. Giua, Eugenio Szwarcer, Juan Domínguez
Direcció:
Carles Fernández Giua, Juan Domínguez
Escenografia:
Eugenio Szwarcer
Vídeo:
Eugenio Szwarcer
Il·luminació:
Luis Martí
So:
Damien Bazin
Ajudant de direcció:
Aina Pociello
Estrena:
Grec 2016
Sinopsi:

Segur que encara recordeu Nadia (Grec 2014), la història d'una jove afganesa explicada per ella mateixa en format de documental escènic. La signava La Conquesta del Pol Sud, una companyia que ara torna a combinar el llenguatge teatral i la investigació periodística. Així sorgeix aquesta nova peça basada en la història de la Claudia Victoria Poblete Hlaczik, una enginyera de sistemes, aficionada a la ciència ficció, que viu a Buenos Aires i que, amb vint-i-dos anys, va descobrir que era filla de desapareguts i que havia viscut una vida inventada amb uns pares que, de fet, no eren els seus.

El seu cas va marcar un punt d'inflexió a l'Argentina, ja que va suposar el principi del final de la impunitat dels comandaments militars. L'experiència vital de la Claudia arriba a escena en forma d'un relat fragmentari, conduït per ella mateixa, que interactua amb imatges documentals i material procedent de la investigació de la companyia al nord de l'Argentina.

Eugenio Szwarcer, finalista en la categoria eines digitals. Premis de la Crítica 2016

Espectacle finalista en la categoria de noves tendències. Premis de la Crítica 2016

Crítica: Claudia

25/11/2017

Necessària veritat

per Francesc Massip

La companyia La Conquesta del Pol Sud torna a confegir un espectacle de denúncia política de primera magnitud. Encara recordem el vívid testimoni de l'afganesa Nàdia, que va sobreviure al règim talibà emmascarada de noi. Ara li toca el torn a l'argentina Claudia que va viure sota el nom de Merceditas durant 21 anys en el si d'una família militar d'alta graduació, amb una educació conservadora i uns plantejaments vitals a les antípodes de la seva família real. Només la perseverança indòmita de la seva àvia (una de les 'Madres de Mayo') aconsegueix retornar-la a la seva identitat perduda, amb tot l'esquinçament interior i el radical tomb que li fa la vida, una peripècia del tot comparable amb l'anagnòrisi clàssica de la tragèdia. De sobte la noia benpensant, uniformada en un col·legi de monges, universitària a l'Institut Tecnològic Militar, que ha sentit parlar vagament de la dictadura, però que ha crescut pensant que la militarada va permetre el benestar contra els subversius que suposadament hi atemptaven, ha d'acarar-se a la crua realitat d'uns pares biològics dels quals va ser arrencada als pocs mesos de vida, i als quals van torturar fins l'extinció els companys d'armes del qui creia son pare. Una doble i profunda esquerda entre les afeccions teixides amb els qui li van robar la veritable identitat i el trasbals inquietant envers els qui li la retornen. Només quan, més endavant, ella mateixa té una filla, aconsegueix estroncar l'hemorràgia interna i assumir que tan sols la veritat fa lliure. Tota la informació ha estat analitzada, mesurada i engalzada en un crescendo d'indiscutible agilitat i esponjosa construcció dramàtica. El testimoni directe de Claudia que en primera persona ens conta la seva pròpia i impactant experiència, s'acompanya d'un minuciós relat audiovisual filmat in situ per Eugenio Szwarcer, que també signa la sòbria i eficaç escenografia, tot plegat amb la intervenció constant del director de l'espectacle, Carles Fernàndez Giua, que fa de didascàlia sobre l’escenari. Argentina ha fet net amb el seu passat tèrbol, i la seva justícia, actuant d'acord amb les lleis internacionals i els drets humans, ha anat fins al final, ben al contrari dels seus antics colonitzadors, tocats encara pels fogots imperialistes més extemporanis, amb un poder judicial que manté l'única tradició jurídica practicada adés i ara: la inquisició, amb les precedents delacions, arbitrarietats, tortures psicològiques, xantatges emocionals i altres abusos que se situen a les antípodes del bé social. Ja només falten els autos de fe, amb fogueres i cucurulles. Gràcies Claudia pel teu testimoni esfereïdor i clarificador, per la teva impecable lliçó de vida; gràcies Argentina per permetre-la i per defensar els màrtirs de l’oprobi dels seus escorxadors. ¿Quan podrà fer-se una cosa semblant a l’esparracada pell de brau on segueixen sense identificar milers de morts en fosses comunes, assassinats per la barbàrie franquista, milers de nens robats als seus legítims progenitors gràcies als oficis espuris de monges i metges del règim; on es culpabilitza les víctimes dels delictes comesos pels botxins; on la informació és tergiversada fins a extrems estratosfèrics? Només la veritat ens farà lliures!