El curiós incident del gos a mitjanit

informació obra



Intèrprets:
Carme Fortuny , Cristina Genebat , Pol López, Marta Marco/ Mireia Aixalà, Norbert Martínez , Xavier Ricart
Escenografia:
Lluc Castells , Jose Novoa (ajudant)
Vestuari:
Maria Armengol , Clara Peluffo (ajudant)
Caracterització:
Eva Fernández
Il·luminació:
Jaume Ventura
Vídeo:
Mar Orfila
Composició musical:
Marco Mezquida
So:
Damien Bazin
Ajudant de direcció:
Marc Artigau
Adaptació:
Simon Stephens
Direcció:
Julio Manrique
Autor:
Mark Haddon, Nao Albet, Marcel Borràs
Traducció:
Cristina Genebat
Sinopsi:

Adaptació teatral de la famosa novel·la de Mark Haddon premi Whitbread 2003, premi Guardian, premi Commonwealth Writers, amb més de 2 milions d'exemplars venuts el primer any, i considerada una de les 5 millors novel·les juvenils pels votants de la campanya d'alfabetització de la BBC. El protagonista és un noi de 15 anys, "un matemàtic amb alguns problemes de conducta", que s'enfronta a un misteri per resoldre. Britànic 100% sota la direcció de Julio Manrique.

En Christopher Boone és un noi extraordinari. És extraordinàriament intel·ligent, li agraden les matemàtiques i observar el cel, de nit, imaginant que algun dia viatjarà per l’univers dins una nau espacial.
En Christopher Boone és un noi diferent. La gent el confon sovint, perquè sovint sembla que les persones tenen la mania de dir coses diferents d’allò que en realitat estan dient.
En Christopher Boone, com un petit Sherlock Holmes, s’entestarà a resoldre el misteriós assassinat d’en Wellington, el gos dels seus veïns.
En Christopher Boone, com un petit Ulisses, s’atrevirà a creuar, per primer cop, l’oceà de pors i obstacles i confusió i soroll que el separen del món i agafarà un tren, per primera vegada a la seva vida, per tal d’arribar a Londres fugint d’una mentida.
En Christopher Boone és el meu heroi. Un d’ells, almenys. I espero que passi a ser-ne, també, un dels vostres.
Julio Manrique

Premiat en la categoria d'espectacle Premis de la Crítica 2015

Julio Manrique, finalista en la categoria de director. Premis de la Crítica 2015

Pol López, premiat en la categoria d'actor. Premis de la Crítica 2015

Espectacle premiat en la categoria de disseny de vídeo. Premis de la Crítica 2015

Espectacle premiat en la categoria d'espai sonor. Premis de la Crítica 2015





Crítica: El curiós incident del gos a mitjanit

02/12/2016

Una de les millors experiències teatrals que es pot tenir

per Josep Maria Viaplana

Tinc la sort o la desgràcia de veure una obra, de la qual se n'ha parlat molt i molt bé en les crítiques de la seva primera etapa al Lliure. Afortunadament per a tots, ara està al Poliorama, i esperem que força temps, ja que emplena les funcions i amb tota la raó, doncs aquí s'ajunten diverses condicions que donen com a resultat un excepcional fet teatral:

Un guió que val el seu pes en or. No només perquè ens explica una història que ens va portant, sempre de forma imprevisible, per una aventura interior d'un ésser especial, en Cristopher, tan senzilla com humana. Un noi que no sap mentir, dotat d'una intel·ligència extrema per a les matemàtiques, amb una memòria fotogràfica però sense apenes cap habilitat social, que viu amb el pare, que ha de tenir-ne cura, tot i els conflictes que, per la seva ingenuïtat i tossuderia (a parts iguals) va conreant sense poder evitar-ho.

A partir de la descoberta d'un gos mort, propietat d'una veïna, l'entestament en descobrir qui ha estat l'assassí fa que descobreixi coses inimaginables d'ell mateix i sobretot, del món que l'envolta, el més proper, que creia conèixer.

Sembla mentida que una obra on moltes de les coses 'no passen' sinó que se'ns expliquen, pugui tenir un un puny tot un teatre -no precisament petit- contenint la respiració mentre descobrim al mateix temps que el Cristopher, coses a qualsevol de nosaltres els deixarien estabornits.

Ell pren decisions, es guia d'una lògica aplastant que fins i tot ens provoca somriure (mentre ens fereix perquè nosaltres SOM així també de vegades) i busca sense descans ni excuses allò que vol i allò que creu que és el correcte. Ell és el motor de tota l'acció, que revoluciona escola, família, veïns, i fins i tot el cos de policia de dues ciutats.

La posada en escena i la direcció són brillants, remetent-nos als flaix-bacs del cinema, ajudats per projeccions de vídeo, però només les justes i necessàries. Però sobretot basant-se en una teatralitat delirant, que  permet que en imaginem, entenguem i acceptem cadascuna de les propostes de canvis d'espai i temps que ens fan, donant un ritme molt d'agraït. O que de cop sortim de la ficció principal, i riem mentre saluden uns tramoies o fan fora a un personatge que entra en una escena que no li tocava. Perquè a més, hi ha dues ficcions. La que veiem i la que sembl que figura a un llibre que el mateix Cristopher ha escrit sobre l'aventura, i -de manera semblant a una historia interminable- comparteix amb la seva professora, que esdevé narradora, i una de les poques persones que poden connectar amb ell i ajudar-lo.

Són tantes les coses, que no acabaria. Jo em quedo amb el contrast entre aquesta puresa (no exempta de ràbia i confusió) del protagonista, i les petites mesquineses i contradiccions de la resta de personatges que l'envolten. Sobretot la covardia, però no maldat, perquè tots ells tenen prou temps per explicar-se, perquè entenguem perquè han fet -o no han fet- tot el que porta al noi a rebel·lar-se contra les mentides -pietoses?- que li han robat la veritat de la seva vida.

Perquè aquí tothom té la seva part gloriosa i covarda, com és en realitat.

De la interpretació, dir que en conjunt és brillant, però tampoc podem deixar de banda el pes immens que porta el protagonista, un Pol López ple d'energia i determinació, sense el treball del qual no estaríem parlant tan i tan bé del conjunt de l'obra. I és, clar, la direcció de Julio Manrique, i el treball de tot l'equip. De tots es podria destacar algun punt brillant, però deixeu-me que em quedi amb l'àvia veïna, la Sra. Alexander, interpretada per una Carme Fortuny que més creïble no podria resultar. Perquè, amb tot, el més sorprenent és que tot aquest festival en el fan 8 actors i actrius desdoblant-se. Una lliçó.

Només puc dir que és una de les millor experiències teatrals que es pot tenir en aquest racó de món, i que no us la perdeu.

Trivial