El curiós incident del gos a mitjanit

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Carme Fortuny , Cristina Genebat , Pol López, Marta Marco/ Mireia Aixalà, Norbert Martínez , Xavier Ricart
Escenografia:
Lluc Castells , Jose Novoa (ajudant)
Vestuari:
Maria Armengol , Clara Peluffo (ajudant)
Caracterització:
Eva Fernández
Il·luminació:
Jaume Ventura
Vídeo:
Mar Orfila
Composició musical:
Marco Mezquida
So:
Damien Bazin
Ajudantia de direcció:
Marc Artigau
Adaptació:
Simon Stephens
Direcció:
Julio Manrique
Autoria:
Mark Haddon, Nao Albet, Marcel Borràs
Traducció:
Cristina Genebat
Sinopsi:

Adaptació teatral de la famosa novel·la de Mark Haddon premi Whitbread 2003, premi Guardian, premi Commonwealth Writers, amb més de 2 milions d'exemplars venuts el primer any, i considerada una de les 5 millors novel·les juvenils pels votants de la campanya d'alfabetització de la BBC. El protagonista és un noi de 15 anys, "un matemàtic amb alguns problemes de conducta", que s'enfronta a un misteri per resoldre. Britànic 100% sota la direcció de Julio Manrique.

En Christopher Boone és un noi extraordinari. És extraordinàriament intel·ligent, li agraden les matemàtiques i observar el cel, de nit, imaginant que algun dia viatjarà per l’univers dins una nau espacial.
En Christopher Boone és un noi diferent. La gent el confon sovint, perquè sovint sembla que les persones tenen la mania de dir coses diferents d’allò que en realitat estan dient.
En Christopher Boone, com un petit Sherlock Holmes, s’entestarà a resoldre el misteriós assassinat d’en Wellington, el gos dels seus veïns.
En Christopher Boone, com un petit Ulisses, s’atrevirà a creuar, per primer cop, l’oceà de pors i obstacles i confusió i soroll que el separen del món i agafarà un tren, per primera vegada a la seva vida, per tal d’arribar a Londres fugint d’una mentida.
En Christopher Boone és el meu heroi. Un d’ells, almenys. I espero que passi a ser-ne, també, un dels vostres.
Julio Manrique

Premiat en la categoria d'espectacle Premis de la Crítica 2015

Julio Manrique, finalista en la categoria de director. Premis de la Crítica 2015

Pol López, premiat en la categoria d'actor. Premis de la Crítica 2015

Espectacle premiat en la categoria de disseny de vídeo. Premis de la Crítica 2015

Espectacle premiat en la categoria d'espai sonor. Premis de la Crítica 2015





Crítica: El curiós incident del gos a mitjanit

10/04/2015

Un projecte ambiciós que supera les expectatives i augura un llarg recorregut d'èxits

per Jordi Bordes

És difícil recomanar una obra de teatre en la que ja, pràcticament, no queden entrades a la venda. Afortunadament pels que van fer l'aposta, el resultat és formidable. Julio Manrique assumeix un espectacle en el que els actors segueixen sent la clau (per començar Pol López, evidentment, el Christopher protagonista) però que l'entorn (espai escènic camaleònic i projeccions esquitxant informació) gira contínuament com els planetes de l'Univers cada cop a més velocitat. Com abduïts per un forat negre. Que els personatges segueixen sent la mesura de l'èxit implica que els seus personatges disparen emoció i empatia.  

La trama respon a la novel·la que encara avui es llegeix als instituts. Perquè és de lectura obligatòria però sobretot perquè amaga una intriga i genera una empatia irresistible amb el protagonista. En aquest muntatge, tot es respira a partir del quadern del jove adolescent autista. Ell creix com a persona en aquest passatge: s'atreveix a afrontar els perills quasi de manera suïcida. Perquè per a ell tot és blanc o negre, no entén els matisos de grisos amb els que conviu la resta de la societat. El mèrit de l'obra és que tots els personatges són bons, però s'equivoquen; tots són molt humans. Ni els secundaris, pràcticament rebutgen el noi, o se'n riuen; si ho fan, no és cruel, si no involuntari. Amb aquest to, el públic disfruta d'una peripècia tràgica, salpebrada amb bateria, piano i violoncel. I és que no hi ha trama fora del laberint del Christopher. Tots hi són perquè hi participen. Però, tot i així s'intueixen el cansament dels pares per conviure amb l'autisme, la dolçor de la psicòloga, la sorpresa del policia a l'andana... tot roda ràpid, sí, però la direcció troba petits instants balsàmics en què els personatges s'expressen i s'emocionen, sense quasi contacte físic, amb molta intuïció.

El dilema que es planteja per a la producció, en tot cas, no és si el públic respondrà a les bones vibracions. Més aviat al contrari, caldrà veure si aquesta peça serà la reposició del Lliure de Gràcia de la temporada vinent o bé si es decanta per traslladar-ho a alguna sala de mitjà format en la que no quedi desproporcionada l'acció i permeti la satisfacció d'un nombre d'espectadors més gran. Llarga vida a "El curiós incident del gos a mitjanit"!

Trivial