El curiós incident del gos a mitjanit

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Carme Fortuny , Cristina Genebat , Pol López, Marta Marco/ Mireia Aixalà, Norbert Martínez , Xavier Ricart
Escenografia:
Lluc Castells , Jose Novoa (ajudant)
Vestuari:
Maria Armengol , Clara Peluffo (ajudant)
Caracterització:
Eva Fernández
Il·luminació:
Jaume Ventura
Vídeo:
Mar Orfila
Composició musical:
Marco Mezquida
So:
Damien Bazin
Ajudantia de direcció:
Marc Artigau
Adaptació:
Simon Stephens
Direcció:
Julio Manrique
Autoria:
Mark Haddon, Nao Albet, Marcel Borràs
Traducció:
Cristina Genebat
Sinopsi:

Adaptació teatral de la famosa novel·la de Mark Haddon premi Whitbread 2003, premi Guardian, premi Commonwealth Writers, amb més de 2 milions d'exemplars venuts el primer any, i considerada una de les 5 millors novel·les juvenils pels votants de la campanya d'alfabetització de la BBC. El protagonista és un noi de 15 anys, "un matemàtic amb alguns problemes de conducta", que s'enfronta a un misteri per resoldre. Britànic 100% sota la direcció de Julio Manrique.

En Christopher Boone és un noi extraordinari. És extraordinàriament intel·ligent, li agraden les matemàtiques i observar el cel, de nit, imaginant que algun dia viatjarà per l’univers dins una nau espacial.
En Christopher Boone és un noi diferent. La gent el confon sovint, perquè sovint sembla que les persones tenen la mania de dir coses diferents d’allò que en realitat estan dient.
En Christopher Boone, com un petit Sherlock Holmes, s’entestarà a resoldre el misteriós assassinat d’en Wellington, el gos dels seus veïns.
En Christopher Boone, com un petit Ulisses, s’atrevirà a creuar, per primer cop, l’oceà de pors i obstacles i confusió i soroll que el separen del món i agafarà un tren, per primera vegada a la seva vida, per tal d’arribar a Londres fugint d’una mentida.
En Christopher Boone és el meu heroi. Un d’ells, almenys. I espero que passi a ser-ne, també, un dels vostres.
Julio Manrique

Premiat en la categoria d'espectacle Premis de la Crítica 2015

Julio Manrique, finalista en la categoria de director. Premis de la Crítica 2015

Pol López, premiat en la categoria d'actor. Premis de la Crítica 2015

Espectacle premiat en la categoria de disseny de vídeo. Premis de la Crítica 2015

Espectacle premiat en la categoria d'espai sonor. Premis de la Crítica 2015





Crítica: El curiós incident del gos a mitjanit

13/04/2015

Ara ja no podria triar entre la novel·la i aquesta posada en escena.

per Teresa Ferré

Centenars de milers de persones arreu, entre les quals m’hi incloc, ens vam penjar de Christopher Boone en llegir "El curiós incident del gos a mitjanit" de l’autor anglès Mark Haddon. Es tracta d'una novel·la curta, de ritme trepidant, que explica una part de la vida d'aquest adolescent de 15 anys intel·ligentíssim, addicte a les matemàtiques, l’univers, fan de Sherlock Holmes i que té una malaltia que li provoca greus problemes de relació, a ell i als qui l’envolten: el síndrome d’Asperger. A cavall entre la novel·la policíaca per a públic juvenil, el viatge iniciàtic homerià, les aventures d’aquell guardià de Sallinger, la comèdia absurda i el drama, perquè la malaltia mental sempre és present, es llegeix com una exhalació.

L’espectacle té la virtut de plasmar perfectament tots aquests aspectes i al mateix ritme. Feia molt de temps que no m’emocionava tant en un teatre i ara no podria triar entre aquesta posada en escena i la novel·la, perquè el muntatge que dirigeix Julio Manrique és extraordinari.

Del protagonista, Pol López, només puc dir que fa una interpretació sobrenatural. La resta d’actors i actrius fan un treball tan ben construït que el conjunt és brillant. 

"El curiós incident del gos a mitjanit" fascinarà qualsevol espectador pel plantejament formal, les interpretacions i el contingut. A més, també fa una funció social, aspecte que de vegades es nota a faltar al teatre: pujar a escena la malaltia mental. En aquest cas dóna veu als Christopher Boones amb Síndrome d’Asperger que hi ha al món, 70.000 a Catalunya. Sens dubte un dels millors espectacles d’aquesta temporada i que seguiré recordant amb el pas del temps.

Trivial