El curiós incident del gos a mitjanit

informació obra



Intèrprets:
Carme Fortuny , Cristina Genebat , Pol López, Marta Marco/ Mireia Aixalà, Norbert Martínez , Xavier Ricart
Escenografia:
Lluc Castells , Jose Novoa (ajudant)
Vestuari:
Maria Armengol , Clara Peluffo (ajudant)
Caracterització:
Eva Fernández
Il·luminació:
Jaume Ventura
Vídeo:
Mar Orfila
Composició musical:
Marco Mezquida
So:
Damien Bazin
Ajudant de direcció:
Marc Artigau
Adaptació:
Simon Stephens
Direcció:
Julio Manrique
Autor:
Mark Haddon, Nao Albet, Marcel Borràs
Traducció:
Cristina Genebat
Sinopsi:

Adaptació teatral de la famosa novel·la de Mark Haddon premi Whitbread 2003, premi Guardian, premi Commonwealth Writers, amb més de 2 milions d'exemplars venuts el primer any, i considerada una de les 5 millors novel·les juvenils pels votants de la campanya d'alfabetització de la BBC. El protagonista és un noi de 15 anys, "un matemàtic amb alguns problemes de conducta", que s'enfronta a un misteri per resoldre. Britànic 100% sota la direcció de Julio Manrique.

En Christopher Boone és un noi extraordinari. És extraordinàriament intel·ligent, li agraden les matemàtiques i observar el cel, de nit, imaginant que algun dia viatjarà per l’univers dins una nau espacial.
En Christopher Boone és un noi diferent. La gent el confon sovint, perquè sovint sembla que les persones tenen la mania de dir coses diferents d’allò que en realitat estan dient.
En Christopher Boone, com un petit Sherlock Holmes, s’entestarà a resoldre el misteriós assassinat d’en Wellington, el gos dels seus veïns.
En Christopher Boone, com un petit Ulisses, s’atrevirà a creuar, per primer cop, l’oceà de pors i obstacles i confusió i soroll que el separen del món i agafarà un tren, per primera vegada a la seva vida, per tal d’arribar a Londres fugint d’una mentida.
En Christopher Boone és el meu heroi. Un d’ells, almenys. I espero que passi a ser-ne, també, un dels vostres.
Julio Manrique

Premiat en la categoria d'espectacle Premis de la Crítica 2015

Julio Manrique, finalista en la categoria de director. Premis de la Crítica 2015

Pol López, premiat en la categoria d'actor. Premis de la Crítica 2015

Espectacle premiat en la categoria de disseny de vídeo. Premis de la Crítica 2015

Espectacle premiat en la categoria d'espai sonor. Premis de la Crítica 2015





Crítica: El curiós incident del gos a mitjanit

18/04/2015

Un èxit en bones mans

per Christian Machío

Fa tres anys el National Theatre va traslladar a escena un best-seller de la novel·la juvenil no només al Regne Unit, sinó arreu del món. Un llibre, per cert, que els professors d’anglès ja recomanen com ideal per millorar el nivell de lectura. El curiós incident del gos a mitjanit ha esdevingut el darrer gran èxit de l’etapa daurada de Nicholas Hytner al capdavant de la institució (precedit per títols com Els nois d’història o War Horse) i actualment encara està en cartell al West End sense data de sortida.

Julio Manrique feia temps que tenia el projecte d’escenificar la seva pròpia versió de l’adaptació teatral amb el seu equip habitual i finalment ha estat al Teatre Lliure on hem pogut gaudir del que ja és un dels èxits de la temporada teatral amb pròrroga i totes les entrades exhaurides. I no és per menys. El curiós incident del gos a mitjanit és un relat ben complet pels qui volen passar una vetllada de gran teatre. Poesia, humor, misteri, thriller, emocionants problemes matemàtics, un viatge urbà ple d’aventures, teatre dins del teatre i moment per a la llagrimeta. Qui en dóna més?

El repte per a Manrique era sense dubte trobar l’actor protagonista capaç de portar al públic al seu propi univers durant dues hores d’una funció que sempre va a més, amb una intensitat que creix fins a l’ovació final. Pol López ofereix amb el personatges de Christopher el millor treball que li hem vist fins ara perquè, com qualsevol personatge bombó, cal saber-lo trobar.

Quedi clar que la síndrome d’Asperger no es menciona en cap moment al llarg de la funció i en tant que som davant d’un relat en primera persona, podem dir que el protagonista en realitat parla d’ell mateix com algú que té certs problemes de comportament. Amb aquest matís, tant l’autor original Mark Haddon com l’adaptador Simon Stephens, ja marquen una pauta entre humorística i distant respecte el llenguatge estrictament mèdic i, de pas, sota aquesta premissa, ens inclouen d’alguna manera a tots nosaltres dins de la definició i, per increïble que sembli, algun aspecte d'en Christopher ens pot resultar fins i tot proper.

A aquest noi adolescent incapaç d’assimilar una metàfora, li resulta impossible entendre el funcionament de les convencions socials, sobretot les mentides (pietoses i de les altres) mentre que el comportament dels números, l’àlgebra o les matemàtiques del caos no guarden cap secret per a ell. Desconec si aquest perfil respon 100% al d’una persona amb síndrome d’Asperger, però el que sí he pogut comprovar des de la butaca és que em resulta 100% versemblant.

I malgrat l'indiscutible talent personal de López, som davant d’un treball en equip on tothom contribueix amb el millor d’ell mateix. Tothom en aquella fina línia entre el somriure i el nus a la gola. Ja sigui actuant com tocant la música en directe, amb uns canvis d’escenografia i unes projeccions sempre al servei del que estem veient, injectats amb un ritme d’alt voltatge que obté en el periple pel metro de Londres el seu moment més brillant.

Perquè l’acurada traducció que Cristina Genebat ens serveix amb una precisió admirable ens manté en context londinenc i encerta, per exemple, l’adaptació de les metàfores del text original que resulten impossibles de traduir de forma literal.

Els qui hàgiu tingut ocasió de veure la producció original al West End o la seva rèplica actualment a Broadway, trobareu aquí una versió més artesanal i propera que aquella, amb un mateix text de partida però amb una concepció radicalment (i pressupostàriament) diferent. Si la producció del National Theatre és electrònica, amb una estètica on l’audiovisual prima per damunt de tot, la del Teatre Lliure és acústica, amb les interpretacions en primer pla.


Trivial