El curiós incident del gos a mitjanit

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Carme Fortuny , Cristina Genebat , Pol López, Marta Marco/ Mireia Aixalà, Norbert Martínez , Xavier Ricart
Escenografia:
Lluc Castells , Jose Novoa (ajudant)
Vestuari:
Maria Armengol , Clara Peluffo (ajudant)
Caracterització:
Eva Fernández
Il·luminació:
Jaume Ventura
Vídeo:
Mar Orfila
Composició musical:
Marco Mezquida
So:
Damien Bazin
Ajudantia de direcció:
Marc Artigau
Adaptació:
Simon Stephens
Direcció:
Julio Manrique
Autoria:
Mark Haddon, Nao Albet, Marcel Borràs
Traducció:
Cristina Genebat
Sinopsi:

Adaptació teatral de la famosa novel·la de Mark Haddon premi Whitbread 2003, premi Guardian, premi Commonwealth Writers, amb més de 2 milions d'exemplars venuts el primer any, i considerada una de les 5 millors novel·les juvenils pels votants de la campanya d'alfabetització de la BBC. El protagonista és un noi de 15 anys, "un matemàtic amb alguns problemes de conducta", que s'enfronta a un misteri per resoldre. Britànic 100% sota la direcció de Julio Manrique.

En Christopher Boone és un noi extraordinari. És extraordinàriament intel·ligent, li agraden les matemàtiques i observar el cel, de nit, imaginant que algun dia viatjarà per l’univers dins una nau espacial.
En Christopher Boone és un noi diferent. La gent el confon sovint, perquè sovint sembla que les persones tenen la mania de dir coses diferents d’allò que en realitat estan dient.
En Christopher Boone, com un petit Sherlock Holmes, s’entestarà a resoldre el misteriós assassinat d’en Wellington, el gos dels seus veïns.
En Christopher Boone, com un petit Ulisses, s’atrevirà a creuar, per primer cop, l’oceà de pors i obstacles i confusió i soroll que el separen del món i agafarà un tren, per primera vegada a la seva vida, per tal d’arribar a Londres fugint d’una mentida.
En Christopher Boone és el meu heroi. Un d’ells, almenys. I espero que passi a ser-ne, també, un dels vostres.
Julio Manrique

Premiat en la categoria d'espectacle Premis de la Crítica 2015

Julio Manrique, finalista en la categoria de director. Premis de la Crítica 2015

Pol López, premiat en la categoria d'actor. Premis de la Crítica 2015

Espectacle premiat en la categoria de disseny de vídeo. Premis de la Crítica 2015

Espectacle premiat en la categoria d'espai sonor. Premis de la Crítica 2015





Crítica: El curiós incident del gos a mitjanit

18/12/2016

Intriga servida amb llum d'Asperger

per Núria Cañamares

És comprensible que la novel·la homònima de Mark Haddon sigui un fenomen mundial i que hagi saltat als escenaris amb gran èxit de públic. A Barcelona, amb adaptació de Simon Stephens i direcció de Julio Manrique, ja va per la tercera temporada –ara fa parada al Poliorama després de dues estades al Lliure– i continua omplint platea gràcies a, entre altres factors, un boca-orella d’espectadors satisfets que recomanen l’espectacle convençuts que faran diana. El somni de tota producció.

La proposta amalgama equilibradament la dosi d’intriga que ja apunta el títol –que ve d’una cita de Sherlock Holmes– i es desplega en una història ben plantejada i resolta; l’interès i la vinculació emocional que desperta el protagonista, un noi de 15 anys amb la síndrome d’Asperger interpretat magistralment per Pol López; i una imaginativa posada en escena amb un ampli repartiment d’actors i recursos escenogràfics (bateria en directe inclosa) que li aporten un univers camaleònic i una encomiable vivesa.

Qui ha matat en Wellington? Investigant el misteriós assassinat del gos del veïns, el noi descobrirà un altre cas que el tocarà més de prop i el conduirà a un revelador viatge personal. L’atracció de l’obra gira al voltant d’aquest personatge coherentment construït a partir dels símptomes d’aquest tipus d’autisme que, a trets generals, es caracteritza per l’extraordinària intel·ligència i alhora manca d’empatia de qui el pateix.

Com hem pogut veure en altres personatges de ficció amb Asperger –potser el més conegut i actual és Sheldon Cooper de la sèrie The Big Bang Theory–, el trastorn serveix en safata situacions que, sempre des del respecte i la delicadesa, poden carregar-se de llum (amb l’exposició dels raonaments d’una ment brillant) i humor. Aquí no hi faltaran pas i evidenciaran l’egocentrisme i alta autoestima del protagonista, la incapacitat per desxifrar el llenguatge no verbal però en canvi detectar detalls imperceptibles per la majoria de la gent, la tírria vers alguns colors o el contacte amb altres persones... Però atenció, que no només mostra com són els Aspergers, sinó que, com un mirall que opera per oposició, també retrata els qui no tenen la síndrome però no per això s’escapen de la incomprensió i perplexitat davant un món ben contradictori.

Trivial