El curiós incident del gos a mitjanit

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Carme Fortuny , Cristina Genebat , Pol López, Marta Marco/ Mireia Aixalà, Norbert Martínez , Xavier Ricart
Escenografia:
Lluc Castells , Jose Novoa (ajudant)
Vestuari:
Maria Armengol , Clara Peluffo (ajudant)
Caracterització:
Eva Fernández
Il·luminació:
Jaume Ventura
Vídeo:
Mar Orfila
Composició musical:
Marco Mezquida
So:
Damien Bazin
Ajudantia de direcció:
Marc Artigau
Adaptació:
Simon Stephens
Direcció:
Julio Manrique
Autoria:
Mark Haddon, Nao Albet, Marcel Borràs
Traducció:
Cristina Genebat
Sinopsi:

Adaptació teatral de la famosa novel·la de Mark Haddon premi Whitbread 2003, premi Guardian, premi Commonwealth Writers, amb més de 2 milions d'exemplars venuts el primer any, i considerada una de les 5 millors novel·les juvenils pels votants de la campanya d'alfabetització de la BBC. El protagonista és un noi de 15 anys, "un matemàtic amb alguns problemes de conducta", que s'enfronta a un misteri per resoldre. Britànic 100% sota la direcció de Julio Manrique.

En Christopher Boone és un noi extraordinari. És extraordinàriament intel·ligent, li agraden les matemàtiques i observar el cel, de nit, imaginant que algun dia viatjarà per l’univers dins una nau espacial.
En Christopher Boone és un noi diferent. La gent el confon sovint, perquè sovint sembla que les persones tenen la mania de dir coses diferents d’allò que en realitat estan dient.
En Christopher Boone, com un petit Sherlock Holmes, s’entestarà a resoldre el misteriós assassinat d’en Wellington, el gos dels seus veïns.
En Christopher Boone, com un petit Ulisses, s’atrevirà a creuar, per primer cop, l’oceà de pors i obstacles i confusió i soroll que el separen del món i agafarà un tren, per primera vegada a la seva vida, per tal d’arribar a Londres fugint d’una mentida.
En Christopher Boone és el meu heroi. Un d’ells, almenys. I espero que passi a ser-ne, també, un dels vostres.
Julio Manrique

Premiat en la categoria d'espectacle Premis de la Crítica 2015

Julio Manrique, finalista en la categoria de director. Premis de la Crítica 2015

Pol López, premiat en la categoria d'actor. Premis de la Crítica 2015

Espectacle premiat en la categoria de disseny de vídeo. Premis de la Crítica 2015

Espectacle premiat en la categoria d'espai sonor. Premis de la Crítica 2015





Crítica: El curiós incident del gos a mitjanit

29/06/2016

Heroïcitats

per Núria Sàbat

S’entén que, al programa de mà, Julio Manrique ens digui que tan bon punt va haver llegit el llibre de Mark Haddon, el seu protagonista (Christopher Boone) va esdevenir el seu heroi. I l’encerta quan espera que ara, després d’haver-lo fet pujar a l’escenari, també en sigui el nostre. Perquè és molt difícil evitar no ser enxarxat per la història d’aquest caçador d’estels, habitant de microespais i domador de nombres que un dia es descobreix capaç de fer qualsevol cosa que es proposi. I ho diu totalment convençut, i amb tota la naturalitat del món, des d’aquell cop que va veure’s amb cor de sortir de la bombolla i anar tot sol a Londres. En Christopher té una síndrome que, si bé no és mai anomenada, molt bé podria ser la d’Asperger. Per això té una memòria d’elefant i li és del tot impossible dir mentides, però també perdonar els que n’hi diuen. Li costa gestionar les emocions i compaginar el seu món amb el de la majoria de la gent, i aleshores sorgeixen els conflictes... situacions que no tothom sap entendre ni reconduir, perquè no tothom és com la seva Siobhan, la dolça i pacient professora que, sense sobreprotegir-lo, sempre li fa costat, l’ajuda a tirar endavant, a no defallir i a fer-li veure totes les coses bones i positives que té.

Ara bé, també cal dir que si la petita gran història que va captivar els lectors de la novel·la –i que Simon Stephens va adaptar per al teatre– també captiva a l’escenari, és, sobretot, per obra i gràcia d’aquest fenomen escènic que es diu Pol López. Un tros d’actor considerable de qui no cal cantar les excel·lències. Qui el va veure a Ivan i els gossos, per exemple, no se’n sorprendrà; i qui encara el desconegui, que hi posi remei tan aviat com es presenti l’ocasió de tornar a veure aquesta excel·lent proposta.

L’acompanyen sàviament Marta Marco –una altra actriu imprescindible–; Ivan Benet i Cristina Genebat, en un molt bon paper de pares desbordats; Mireia Aixalà, Carme Fortuny, Norbert Martínez i Xavier Ricart, tots ells dirigits per un Julio Manrique que, com gairebé sempre, ha sabut imprimir el seu segell a un muntatge que ha triomfat dues temporades i que pot fer-ho unes quantes més.


Trivial