Adaptació teatral de la famosa novel·la de Mark Haddon premi Whitbread 2003, premi Guardian, premi Commonwealth Writers, amb més de 2 milions d'exemplars venuts el primer any, i considerada una de les 5 millors novel·les juvenils pels votants de la campanya d'alfabetització de la BBC. El protagonista és un noi de 15 anys, "un matemàtic amb alguns problemes de conducta", que s'enfronta a un misteri per resoldre. Britànic 100% sota la direcció de Julio Manrique.
En Christopher Boone és un noi extraordinari. És extraordinàriament
intel·ligent, li agraden les matemàtiques i observar el cel, de nit,
imaginant que algun dia viatjarà per l’univers dins una nau espacial.
En Christopher Boone és un noi diferent. La gent el confon sovint,
perquè sovint sembla que les persones tenen la mania de dir coses
diferents d’allò que en realitat estan dient.
En Christopher Boone, com un petit Sherlock Holmes, s’entestarà a
resoldre el misteriós assassinat d’en Wellington, el gos dels seus
veïns.
En Christopher Boone, com un petit Ulisses, s’atrevirà a creuar, per
primer cop, l’oceà de pors i obstacles i confusió i soroll que el
separen del món i agafarà un tren, per primera vegada a la seva vida,
per tal d’arribar a Londres fugint d’una mentida.
En Christopher Boone és el meu heroi. Un d’ells, almenys. I espero que passi a ser-ne, també, un dels vostres.
Julio Manrique
Premiat en la categoria d'espectacle Premis de la Crítica 2015
Julio Manrique, finalista en la categoria de director. Premis de la Crítica 2015
Pol López, premiat en la categoria d'actor. Premis de la Crítica 2015
Espectacle premiat en la categoria de disseny de vídeo. Premis de la Crítica 2015
Magnètic i fascinant muntatge. Julio Manrique ha fet diana amb 'El curiós incident del gos a mitjanit', versió teatral de la novel·la de Mark Haddon publicada al 2003 i que es va convertir immediatament en un 'best-seller'. Partint de la premiada adaptació que el dramaturg Simons Stephens va fer el 2012 per a la seva estrena al Royal National Theatre de Londres, el director ha teixit un exquisit relat que captiva els espectadors del Lliure de Gràcia, fins al punt que, en esgotar totes les localitats, el teatre ha hagut de prorrogar dues setmanes més les funcions.
El fenomen està plenament justificat, no només per l'empremta profunda que va deixar el llibre als seus fervorosos lectors sinó pel valor afegit de la impecable factura d'una posada en escena en què, a més d'un repartiment encapçalat per Pol López, té un gran protagonisme l'escenografia de Lluc Castells, amb enginyosos 'invents' de gran efecte plàstic per ambientar els diferents espais de la producció. És el cas del viatge amb tren a Londres del protagonista exposat amb notable ritme cinematogràfic, gràcies també als ben coreografiats moviments de Núria Legarda.
López aconsegueix des del primer moment del desenvolupament de la història l'empatia de l'espectador amb el seu personatge, un adolescent afectat per la síndrome d'Asperger, una de les manifestacions de l'autisme. El paper sembla estar fet a la seva mida. El jove actor, que ja va conquerir al públic del mateix teatre amb el monòleg 'Ivan i a els gossos', fa una immersió tan formidable en el seu personatge que acaba sent una encarnació perfecta del mateix. En aquesta recreació, aconseguida allunyant-se dels excessos, estan totes les senyes d'identitat del jove superdotat capaç de ser un geni de les matemàtiques, però a qui la seva afecció el porta a qüestionar els comportaments dels qui l'envolten. Rebutja que el contacte físic i no suporta la mentida ni les voltes que condueixen a ella.
Sincer, directe i amb reaccions fora de tot convencionalisme, sorprèn i emociona fins deixar-te sense respiració. La trama arrenca quan un matí descobreix que Wellington, el gos del veí, ha estat apunyalat. Impressionat per la brutalitat dels fets, Christopher intentarà descobrir l'autor de la mort del can. Aquesta detectivesca obstinació acabarà portant-lo a desvetllar l'engany a què l'ha sotmès el seu pare (un Ivan Benet que broda el paper del progenitor que tem perdre el seu fill) fent-li creure que la seva mare (una commovedora Cristina Genebat) ha mort. La seva ferma decisió per trovar-la el portarà a enfrontar-se al que, per a qui viu en el seu encastellat món mental, representa un complex viatge en ferrocarril.
Però en aquesta versió d''El curiós incident ...', tan
extremadament rica en matisos, el treball coral del repartiment juga un paper
determinant. Manrique, recolzat com a ajudant de direcció per l'ascendent Marc
Artigau, no ha deixat puntada sense fil en el dibuix dels perfils de cada un
dels altres personatges. Marta Marco dóna força al rol de la professora
Siobhan, lluint a més en un passatge de la banda sonora musical com a interpret
de violoncel, i estan molt convincents en els seus desdoblaments Carme
Fortuny, Norbert Martínez, Mireia Aixalà i Xavier Ricart. Una producció
plenament aconseguida, pletòrica de sensibilitat i ironia i apta per a tots els
públics.