El grito en el cielo

Teatre

informació obra


Companyia:
La Zaranda, Compañía Inestable de Andalucía Baja
Autoria:
Eusebio Calonge
Direcció:
Paco de La Zaranda
Intèrprets:
Celia Bermejo, Enrique Bustos, Gaspar Campuzano, Iosune Onraita i Francisco Sánchez
Producció:
La Zaranda, Temporada Alta 2014
Estrena:
Estrena a Temporada Alta 2014
Sinopsi:

L’expressionisme visual de La Zaranda té una relació molt directa amb la memòria dels materials, restes d’antics naufragis. Ara s’acosten a uns cossos desnonats pels historials mèdics i l’herència genètica per reivindicar la capacitat del somni com a clau de llibertat. L’humor negre i tendre de La Zaranda burxa en la dimensió humana del dolor i ens convida a la reflexió sobre la vellesa i la mort. És per aquest teatre autèntic que La Zaranda posa El grito en el cielo. Habituals de Temporada Alta, tan estimats com admirats, ara la companyia arriba amb força de la Biennal de Venècia.

Crítica: El grito en el cielo

18/09/2015

Humor negre, negríssim, però també tintat d'una pàtina ocre de tristor

per Andreu Sotorra

Sorprèn que algun espectador es prengui aquesta nova aposta de La Zaranda com un espectacle per riure-hi a cor què vols. M'hi he trobat amb una d'aquelles espectadores de rialla fàcil el dia de la meva funció mentre, davant l'aparent comicitat dels personatges, a l'escenari anava creixent el sentiment de fatalitat per mor del mall de la vellesa. La companyia andalusa de La Zaranda posa un grup d'avis en fase de decrepitud en una residència de gent gran en una d'aquelles plantes de geriàtric que la publicitat dels grans grups privats de residències que fan l'agost gràcies a l'estafa de la Llei Pública de Dependència amaguen de la vista dels futurs usuaris i les seves famílies. Per això deia que l'humor negre es converteix en pàtina de tristor. Perquè sota la presumpta transcendència del més enllà d'un espectacle amb molt poques paraules i on el gest es el rei de l'escena hi ha el reflex d'una realitat contemporània que és a tocar (...)