El grito en el cielo

Teatre

informació obra


Companyia:
La Zaranda, Compañía Inestable de Andalucía Baja
Autoria:
Eusebio Calonge
Direcció:
Paco de La Zaranda
Intèrprets:
Celia Bermejo, Enrique Bustos, Gaspar Campuzano, Iosune Onraita i Francisco Sánchez
Producció:
La Zaranda, Temporada Alta 2014
Estrena:
Estrena a Temporada Alta 2014
Sinopsi:

L’expressionisme visual de La Zaranda té una relació molt directa amb la memòria dels materials, restes d’antics naufragis. Ara s’acosten a uns cossos desnonats pels historials mèdics i l’herència genètica per reivindicar la capacitat del somni com a clau de llibertat. L’humor negre i tendre de La Zaranda burxa en la dimensió humana del dolor i ens convida a la reflexió sobre la vellesa i la mort. És per aquest teatre autèntic que La Zaranda posa El grito en el cielo. Habituals de Temporada Alta, tan estimats com admirats, ara la companyia arriba amb força de la Biennal de Venècia.

Crítica: El grito en el cielo

16/11/2014

L'essència tragicòmica

per Iolanda G. Madariaga

La Zaranda. Teatro Inestable de Andalucía la Baja és una de les companyies teatrals de més dilatada trajectòria d'Europa: més de tres dècades passejant els seus espectacles per tres continents. Temporada Alta ha col·laborat, junt amb la Biennal de Teatre de Venècia, en la producció d'aquest El grito en el cielo -el seu darrer espectacle-, que ara estrenen en el Festival gironí, tot i que es va poder veure un assaig obert al públic a la Biennal, on la companyia era convidada en residència.En aquesta llarga trajectòria, la Companyia andalusa ha anat definint un llenguatge propi molt particular en el que destaca la sobrexplotació poètica del tòpic -lingüístic o visual- per conformar espectacles d'un gènere, la tragicomèdia grotesca, que han sabut reinventar depassant les seves limitacions. Mestres en l'ús clarobscur tan barroc com teatral, La Zaranda posa ara El grito en el cielo per aquelles persones condemnades,en el tram final de la seva vida, a romandre en una confortable i asèptica residència: un lloc poblat de desesperança per a personatges desnonats de la vida. Els quatre protagonistes de El grito en el cielo emprenen un viatge de retorn a la vida, al seu dolor i a la llibertat. Fugen del "confort i l'asèpsia" conscients que la vida va lligada al dolor i al risc. El plantejament terrible de l'espectacle no deixa entreveure la seva extraordinària comicitat; aquesta comicitat apareix, però, des de l'inici. El sentit de l'humor negre i profund de La Zaranda vessa per tot l'espectacle, presentant-nos uns personatges que ens entendreixen i diverteixen per la seva proximitat. Estimem la seva esforçada lluita per la dignitat, tot i saber-la inútil. Potser és per això que se'ns fan més admirablement humans, tan capaços de somiar i d'il·lusionar-se!