El llarg dinar de Nadal

informació obra



Autor:
Thornton Wilder
Traducció:
Víctor Muñoz i Calafell
Direcció:
Alberto Díaz
Intèrprets:
Bruna Cusí/ Marta Fíguls, Ignasi Guasch, Aina Huguet, Jose Pérez-Ocaña/ Albert Prat, Maria Rodríguez Soto
Escenografia:
Xesca Salvà / La Ruta 40
Vestuari:
Xesca Salvà / La Ruta 40
Il·luminació:
Sergi Torrecilla
Ajudant de direcció:
Jose Pérez-Ocaña
Companyia:
Companyia de Teatre La Ruta 40
Producció:
Companyia de Teatre La Ruta 40
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

El transcurs de 90 anys al menjador de la casa dels Bayard celebrant el Nadal. A partir de l’obra en un acte escrita pel dramaturg nordamericà Thornton Wilder l’any 1931.

A través del pas dels anys per aquesta família, coneixem la vida al camp i els canvis en els costums i hàbits d’una part de la societat americana del canvi de segle passat. Una peça teatral carregada d’humanitat amb grans dosis d’humor i tendresa.


Crítica: El llarg dinar de Nadal

23/11/2014

L'obra és una trampa de rellotgeria que cal controlar meticulosament perquè no s'escapi de les mans

per Andreu Sotorra

Poques vegades una obra teatral captiva tant per la seva estructura, per l'aparent senzillesa i per la capacitat de mostrar en una mena de clip d'encara no una hora gairebé un segle de la vida d'una família benestant nord-americana del primer quart del segle passat i de la panoràmica sobre el relleu de quatre generacions. Noranta dinars de Nadal que passen com una alenada de xampany.

Una part del mèrit ja el té el mateix autor, Thorton Niven Wilder (Madison, Wisconsin, 1897 - Hamden, Connecticut, 1975), dramaturg i novel·lista guanyador de tres Premis Pulitzer i del Premi Nacional del Llibre del EUA. Però, malgrat aquest mèrit inicial, l'obra és una trampa de rellotgeria que cal controlar meticulosament perquè no s'escapi de les mans.

L'adaptació de la jove companyia LaRuta 40 –nom manllevat, diuen, de la carretera més llarga de l'Argentina— que lidera el director Alberto Díaz l'ha feta seva sense sofisticacions i amb un simbolisme i una poètica que reforcen el caràcter minimalista de l'autor. Al llarg dels noranta dinars de Nadal —¿de veritat en passen noranta sense que te n'adonis?—, van apareixent i desapareixent els diferents membres de la família: naixement, vida i mort.

La taula es para en una primera escena amb dues de les minyones de la mansió dels Bayard: coberteria i mantelleria de casa bona. La primera matriarca de la nissaga apareix ja en cadira de rodes. La vellesa i la mort de cada personatge es dibuixen amb el gest, les mirades i la desaparició de cadascú per la que es podria anomenar "la porta de la mort". Els naixements arriben pel costat oposat, diguem-ne, doncs, "la porta de la vida", en un cotxet de criatura i amb la mainadera sempre a punt, com si la cigonya existís. Les aspiracions de fer prosperar la fàbrica dels Bayard s'insinuen en cada dinar: un hereu —per fi un nen!— representa el futur.

L'enllaç a Youtube no està disponible.

Trivial