El llarg dinar de Nadal

informació obra



Autor:
Thornton Wilder
Traducció:
Víctor Muñoz i Calafell
Direcció:
Alberto Díaz
Intèrprets:
Bruna Cusí/ Marta Fíguls, Ignasi Guasch, Aina Huguet, Jose Pérez-Ocaña/ Albert Prat, Maria Rodríguez Soto
Escenografia:
Xesca Salvà / La Ruta 40
Vestuari:
Xesca Salvà / La Ruta 40
Il·luminació:
Sergi Torrecilla
Ajudant de direcció:
Jose Pérez-Ocaña
Companyia:
Companyia de Teatre La Ruta 40
Producció:
Companyia de Teatre La Ruta 40
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

El transcurs de 90 anys al menjador de la casa dels Bayard celebrant el Nadal. A partir de l’obra en un acte escrita pel dramaturg nordamericà Thornton Wilder l’any 1931.

A través del pas dels anys per aquesta família, coneixem la vida al camp i els canvis en els costums i hàbits d’una part de la societat americana del canvi de segle passat. Una peça teatral carregada d’humanitat amb grans dosis d’humor i tendresa.


Crítica: El llarg dinar de Nadal

10/02/2015

Un dinar molt ben cuinat

per Toni Polo

Un dinar que dura 90 anys i no es fa pesat és un dinar molt ben cuinat. Una taula parada, unes criades, una família, un gall d’indi. Per aquesta taula desfila la nissaga familiar i desfila els temps. Sense interrupció, sense remei. Els detalls que esdevenen llegenda, com que “en aquestes muntanyes encara hi havia indis quan vam comprar la casa”; o com la neu, en les mateixes muntanyes, que s’eternitza... I “quin sermó més maco”, i “quin gall dindi més bo”, i “quin dia més esplèndid”... I el temps passa...

És important la tasca dels joves actors, que resisteixen aquests llargs anys passant d’un personatge a un altre, subliminalment, davant dels morros de l’espectador. Qui era una jove i il·lusionada mare de família, sense que ens adonem, ara s’ha encongit en la cadira i és una venerable i respectada àvia; igual que el cosí Brandon, qui de cop ha abandonat el seu ímpetu i cal cridar-li a l’orella perquè ja és un vell i ha perdut oïda... Una manera clara i original de plasmar el pas del temps. Perquè el temps, protagonista absolut (diria) de l’obra, desfila inclement, sever, jutjant-los tots. Com un travelling que ens mostra una estampa cent per cent americana que evoluciona amb els anys descobrint-nos com ha transcorregut el segle XX a través dels Bayard, una família que s’acomoda, que s’enriqueix, que gaudeix de tenir fills “perquè els necessitem a la fàbrica”, que pateix els problemes socials del país, tot reflectint-los. Veiem el nen orgullós que s’allista amb el ‘Tío Sam’; la nena que acabarà solterona; més endavant (el tempos, sense pietat, canvien...) un nou membre de la família ja no acceptarà tantes convencions ni tradicions i marxa de casa.


L'enllaç a Youtube no està disponible.

Trivial