El llarg dinar de Nadal

Teatre

informació obra


Autoria:
Thornton Wilder
Traducció:
Víctor Muñoz i Calafell
Direcció:
Alberto Díaz
Intèrprets:
Bruna Cusí/ Marta Fíguls, Ignasi Guasch, Aina Huguet, Jose Pérez-Ocaña/ Albert Prat, Maria Rodríguez Soto
Escenografia:
Xesca Salvà / La Ruta 40
Vestuari:
Xesca Salvà / La Ruta 40
Il·luminació:
Sergi Torrecilla
Ajudantia de direcció:
Jose Pérez-Ocaña
Companyia:
Companyia de Teatre La Ruta 40
Producció:
Companyia de Teatre La Ruta 40
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

El transcurs de 90 anys al menjador de la casa dels Bayard celebrant el Nadal. A partir de l’obra en un acte escrita pel dramaturg nordamericà Thornton Wilder l’any 1931.

A través del pas dels anys per aquesta família, coneixem la vida al camp i els canvis en els costums i hàbits d’una part de la societat americana del canvi de segle passat. Una peça teatral carregada d’humanitat amb grans dosis d’humor i tendresa.


Crítica: El llarg dinar de Nadal

11/02/2015

La Ruta 40 recupera a un gran autor mig oblidat a casa nostra, i ens convida a un commovedor dinar de Nadal

per Ramon Oliver

A Thorton Wilder el teniem massa oblidat, malgrat tractar-se d’un dels grans del teatre nord-americà del segle XX. I malgrat que el mateix Orson Welles, reconeixia la influència que havia exercit al seu cinema: a “Ciutadà Kane”, hi ha una escena d’esmorzar matrimonial directament inspirada en aquest text, les petjades del qual són també ben detectables a “L’esplendor dels Amberson”. Però per sort, Wilder torna a ser ara entre nosaltres gràcies a aquesta petita joia escènica recuperada per la companya La Ruta 40 amb notables dosis de talent i sensibilitat. L’autor de “La nostra ciutat” ( probablement, la seva obra mestra, i la més representada de les seves peces teatrals) i “The Machmaker” ( l’argument de la qual va inspirar el cèlebre musical “Hello, Dolly!”)  no necessita més de 60 minuts - quan l’obra es va representar per primer cop, tot just arribava als tres quarts d’hora- per tal d’explicar nos de forma commovedora  ni més ni menys que 90 anys de la història d’una família que, d’una banda, i com els mateixos Amberson de Welles,  se’ns presenta com una família genuïnament nordamericana que d’alguna manera reflecteix els canvis viscuts per la societat del seu país entre l’últim terç del segle XIX i les primeres dècades del segle XX. Però que , d’altra banda, és també una família com qualsevol altra més propera temporalment i geogràficament que us pugui venir al cap. Tres generacions passaran  al voltant d’aquesta taula de Nadal, els comensals de la qual envelleixen davant els nostres ulls de vegades en qüestió de segons, i sense necessitat de cap maquillatge: també en aquest sentit, el treball interpretatiu resulta ben destacable. I quan a aquests personatges els hi toqui fer el “mutis” definitiu , ho faran sortint discretament per una porta lateral que, un cop travessada, ja no pot tornar-se a travessar en sentit contrari. De vegades ( i aquest, és un altra gran encert de la proposta) , l’angoixa dels vius fa que els ja  quasi moribunds es prenguin un temps de petita pròrroga , i  tornin a seure a taula una estoneta més. Però a la curta o a la llarga, i com ens passarà a nosaltres mateixos, tots acaben dirigint les seves passes cap a aquesta porta oberta sempre de bat a bat. I és que el temps, és l’únic veritable amfitrió  d’aquest àpat nadalenc.


L'enllaç a Youtube no està disponible.

Trivial